Com un repte per jugar amb les paraules, com qui un dia descobreix l’afició per fer mots encreuats, la dramaturga sabadellenca Maria Teresa Soler (1957) va descobrir la poesia. Va ser arrel d’un viatge per Àsia quan tenia 50 anys i al Japó se li van revelar els haikus, breus poemes de disset síl·labes.
Després es va endinsar en la lectura de Maria Mercè Marçal i Szymborska. I es va llançar a escriure poesia, tal com rajava. Ha publicat tres reculls de poemes, el darrer Enfilall d’excuses, amb les il·lustracions de la també sabadellenca Sònia Giravent, que combina la docència amb les arts plàstiques. Fàcilment s’hi entreveu l’angoixa del confinament, el període en què va escriure’l.
“Són versos que sorgeixen de pensaments, com un fluxe d’idees sense rima ni mètrica, perquè m’encasellaven. Quan escric una obra de teatre, ho haig de fer quadrar tot, mantenir els personatges. La poesia és alliberadora”, explica. El pròleg està firmat per Maria Romani, vídua del poeta Marcel Ayats.
Hemisferi Enllà (2009) va ser el seu primer recull de poemes, en què van participar com a il·lustradors diversos pintors de Sabadell. Uns anys després, va publicar Feu Poesia (2015), un recull dels poemes escrits per ser recitats amb el grup de poetes Papers de Versàlia a la Festa Major de Sabadell. Giravent, que com Soler es dedica a la docència
Els poemes “parlen de situacions de la vida, d’amor i desamor”, explica. “Robo paraules, prenc frases i les torno manyegades i en forma de poemes”, afegeix.
En el camp del teatre, la trajectòria de Soler acumula dècades de feina. Va ser fundadora de les companyies Al Punt, Antu i Panatxé, i durant els anys 90 també va col·laborar en la creació de diversos teatres de petit format a la ciutat. Alhora, és autora de llibres infantils com La Bruixa Nas de Ganxo o El senyor de les Rialles. A més, ha escrit obres de teatre per a la Joventut de la Faràndula, l’Orfeó de Sabadell o els Efebus, entre d’altres.
