El complex residencial de l’hospital Parc Taulí, Sabadell Gent Gran, ha començat a oferir teràpia amb mascotes robot per a persones amb deteriorament cognitiu moderat i greu. La corporació sanitària assegura que el seu ús “facilita la connexió emocional de les persones que viuen amb demència”, ja que quan acaronen aquests gossos trenquen amb la seva apatia i són capaços de mostrar-se més actius.
Una usuària de Sabadell Gent Gran, sostenint un gos robot / CEDIDA
La terapeuta ocupacional Amanda Quesada ha començat a introduir les mascotes robot al centre, i liderarà el seu ús tant en sessions individuals com col·lectives. També s’utilitzaran a planta per l’equip de gerocultores. A hores d’ara, ja s’ha determinat quins pacients poden utilitzar aquestes mascotes i es monitorarà la seva evolució. L’ús d’aquests animals artificials es considera una bona opció per aquelles persones a les quals les teràpies amb gats i gossos de veritat no els funcionin tan bé.
Utilitzant aquestes mascotes robot, s’espera que els usuaris millorin la seva activitat i atenció; la comunicació; l’actitud envers altres residents i cuidadors; disminueixi l’agitació durant el suport a les Activitats Bàsiques de la Vida Diària i tinguin un major nivell d’ocupació del temps significativa del resident.
Enginys sofisticats
Aquests animals són, en realitat, uns enginys sofisticats. Hi ha gats i gossos, i tots tenen batec simulat i responen al so i al tacte. Els gats ronquen, i els gossos es donen la volta i borden, quan se’ls acaricia.
Des del Taulí subratllen que “un gran avantatge d’aquestes mascotes artificials és que no necessiten menjar ni neteja ni sortir de passeig”, perquè el seu únic manteniment requereix tenir la bateria carregada i desinfectar-les després de cada sessió.
A qui van dirigides?
L’ús de les mascotes robot s’adreça a:
- Persones (homes o dones) amb diagnòstic de demència de moderada a greu.
- Persones amb destresa manual suficient per sostenir o acariciar la mascota.
- Agudesa visual suficient per reconèixer la forma d’un gat o un gos.
- Persones amb demència que presenten símptomes psiquiàtrics i conductuals.
- Residents amb poca interacció o participació en activitats del centre.
- La limitació en el llenguatge parlat no és pas una barrera.
- És un complement de la teràpia amb animals reals.
