Cuca Santos ha estat proclamada com a alcaldable del PP a Sabadell a les eleccions municipals del maig vinent. Madrilenya de naixement, viu a la ciutat des de fa més de vint anys. Es va afiliar a Aliança Popular el 1986, però fins ara no havia passat a primera fila. Reivindica el seu accent –diu Sabadel en comptes de Sabadell–, el seu recorregut en l’empresa privada i la seva política “de carrer i no de despatx”.
El PP va perdre la representació a l’Ajuntament el 2019 amb Esteban Gesa al capdavant. Amb quina intenció es presenta enguany?
Al PP volem tornar i ser decisius, útils. Som el partit amb les idees més clares en seguretat, impuls empresarial i en qüestions socials com l’habitatge. Les enquestes comencen a reflectir que tornarem a l’Ajuntament: de moment ens donen dos regidors, però en podrien ser més.
Com veu la ciutat avui dia?
Hi ha tants Sabadell com finestres des d’on el miris. Hi ha un Sabadell de tradició, dels que han viscut sempre aquí, però avui és una ciutat molt més híbrida, rica, eclèctica: Sabadell és la ceba, els castellers i els trabucaires, però també San Sebastián de los Ballesteros, les sevillanes, els de la Virgen de Gracia, la Fuensanta, i els bolivians i els equatorians amb els seus balls. Alguns no volen entendre que tots som sabadellencs. Encara que no tinguem els vuit cognoms catalans.
/ AINA TORRES
Qui no ho entén?
L’independentisme que vol aferrar-se a les tradicions i que creu que la resta és contaminant. No m’agrada que em diguin ñorda, i tampoc m’agrada que es digui panchito o moro. No podem tractar així les persones que venen a treballar i a viure aquí.
Quina opinió té del mandat del PSC, amb Marta Farrés al capdavant?
La seva obra de govern és estètica. Tothom passa pel Passeig i diu: ‘Que bonic ho han deixat!’. Una zona per a vianants, uns bancs nous, i unes flors… Però no ha fet res per fer canvis estructurals que necessitem. Quantes empreses han vingut a Sabadell a crear ocupació els últims anys? Sabadell s’ha de visibilitzar a escala internacional. L’Ajuntament ha de captar inversions que permetin crear ocupació de qualitat. Treballs ben pagats, no el salari mínim.
Com ho faria vostè?
Es podria crear un catàleg de sòl industrial disponible a la ciutat i difondre’l als portals internacionals. Pel que fa a formació, crec que s’ha d’escoltar les empreses, identificar el que necessiten, perquè des del Vapor Llonch s’imparteixi una formació amb una sortida laboral assegurada. Que una vegada acabis el curs ja vagis directament al teu lloc de treball!
Quan parla d’inversions, en quins sectors pensa?
El Sabadell de les xemeneies dels vapors és el passat, però encara tenim una indústria tèxtil potent. Hem d’obrir-nos a una segona era del tèxtil a Sabadell i incorporar el talent de les generacions joves. Hi ha nous dissenys, teixits innovadors… i a més ara és una indústria no contaminant. Tot això podríem exhibir-ho en un gran esdeveniment a Fira Sabadell, per exemple.
/ AINA TORRES
Ara que parla de projectes empresarials, què pensa del SurfCity, la piscina d’ones privada que s’ha projectat al Ripoll? Creu que compromet el riu?
És una bona inversió perquè permetrà crear ocupació. Sobre si perjudica o no el riu, ja em diràs què hi ha allà baix… No tenim el Tàmesi, el Sena o l’Ebre passant per Sabadell! [riu] I aquells que critiquen el projecte perquè és elitista, que mirin el costat bo: vindrà gent amb diners, que dormirà a un hotel i farà compres per la Rambla o l’avinguda de Matadepera o de la Concòrdia.
Una altra de les seves crítiques més recurrents a l’Ajuntament és la falta de seguretat i la deixadesa de l’espai públic. Realment veu Sabadell tan malament?
Hi ha barris molt abandonats que s’han convertit en guetos. Determinades zones on s’han concentrat persones amb problemes socioeconòmics i de delinqüència.
L’alcaldessa assegurava, abans d’acomiadar el 2022, que havia aconseguit que Sabadell no anés “a dues velocitats”.
Doncs no ho ha aconseguit. Si passeges per Can Puiggener, Can Deu o la Plana del Pintor, no veuràs el mateix que al Centre. Durant les festes, m’encantava anar a fer un volt pel Passeig, però quan tornava a casa meva, a Torreguitart, pensava: ‘Aquí ja no és Nadal’. Sabadell has de viure’l barri a barri. No pot ser que hi hagi tanta pobresa a Espronceda i a Campoamor, o que a Can Puiggener no tinguin comerç de proximitat o un caixer on treure diners… Per no parlar de la inseguretat, que es concentra a llocs molt concrets.
Segons les últimes dades disponibles, la delinqüència es manté en els registres d’abans de la pandèmia (2019).
Crec que podem comparar el 2022 amb el 2021, que ja van ser anys sense restriccions per la pandèmia. Segons les dades del Ministeri de l’Interior, els robatoris en vehicles han crescut un 89% l’últim any, i ha passat el mateix amb els robatoris amb violència i intimidació (+47,5%) i en domicilis (+53%). Aquí no hi apareixen les ocupacions, perquè no es consideren un delicte, però són un infern per als veïns i un problema de seguretat per als barris.
Cuca Santos, a la dreta, amb Esteban Gesa i Álvarez de Tolero a l’entrada de la seu del PP a Sabadell, el 2019 / ÓSCAR ESPINOSA
Què proposa?
Contractar més policies i establir dues parelles a cada barri, al matí i a la tarda, per tenir una autèntica policia de proximitat. Això de posar càmeres de videovigilància a la ciutat està molt bé, però no serveix de res si no hi ha patrulles disponibles. A la nit hi ha un sol cotxe de policia per a tot Sabadell.
Abans ha fet un breu esment a les ocupacions. Què pensa del protocol de la Policia Municipal de Sabadell per a evitar-les?
No em sembla malament. El que no m’agrada gens és que el Govern municipal faci distincions entre ocupacions conflictives i per necessitat. Si marxo de vacances, quan torni no vull trobar-me una família a casa meva, encara que sigui encantadora de la vida. Què fem aleshores? Com que no són conflictius, em quedo jo al carrer? La propietat privada és un dret bàsic. Si no, quin serà el següent pas? ‘Escolta, no tinc cotxe. Et prenc el teu’. O com jo que no tinc vaixell, doncs em quedo amb el iot de Messi, que està buit.
És evident que hi ha famílies que no arriben a final de mes i que no poden pagar el lloguer.
El privat no ha de respondre a això. És l’administració pública qui ha de construir o adquirir habitatges i posar-los al mercat a un preu social, no als preus que es posen els pisos de Sabadell Lloguer Social. Tinc una amiga, que és mare soltera, que viu en un pis de Vimusa i paga 680 euros al mes… Cal posar els pisos a preus assequibles i solucionar el problema de fons.
Quin problema?
Cal oferir bona formació per accedir al mercat laboral. Els anys cinquanta als Estats Units, Oscar Lewis ja va advertir sobre la cultura de la pobresa. No pot ser que una persona es passi la vida demanant, des que neix fins que mor. Les ajudes han de ser un matalàs temporal perquè no t’enfonsis, però després has d’escalar una altra vegada. Com? Cal oferir bona formació per accedir al mercat laboral, distribuir l’habitatge social i la immigració per no generar guetos.
Canviem totalment d’assumpte. ERC i PSC han pactat els pressupostos de la Generalitat i els republicans han accedit a la construcció de la ronda Nord de Sabadell i Terrassa. Què li sembla?
Com Sant Tomàs: si no ho veig, no ho crec. Fa 24 anys que en sento parlar i allà continuen els 22.000 vehicles que passen per la Gran Via cada dia, amb el que això suposa per als nivells de contaminació a la ciutat. Espero que aquesta vegada vagi de debò i una vegada tinguem la ronda puguem fer un bulevard amb un carril bici.
Allà sí que hi posaria un carril bici? En un vídeo seu a Tiktok es queixava del carril bici de l’avinguda de la Concòrdia perquè “perjudicava” el comerç.
Tot el barri de la Concòrdia està en contra d’aquell carril bici. Els veïns no tenen on aparcar, ni tampoc hi ha manera d’arribar al comerç. Això què provoca? Doncs que la gent se’n vagi al Corte Inglés. Amb accions com aquesta, o la de la ronda Ponent i la ronda d’Ibèria, tapes el cap i destapes els peus… El 80% de la població de Sabadell es mou en vehicle privat. No pots legislar en contra del 80%, perquè cabreges la gent.
Fa uns moments deia que superem els índexs de contaminació.
Estem anant cap a una mobilitat privada més sostenible. Els cotxes cada vegada són més verds i menys contaminants.
Anem a les polítiques de pactes. Posem que tornen a entrar a l’Ajuntament… què farien l’endemà de les eleccions municipals de maig? S’asseurien a parlar amb el PSC?
Si ells volen, sí. El problema és que el PSC ja no és un partit constitucionalista. Els socialistes han traït els seus votants i és evident que per a Marta Farrés no som ni la primera, ni la segona, ni la tercera opció. El PSC se sent més a gust pactant amb els independentistes que amb els constitucionalistes. Fixi’s en qui pacta Sánchez a Madrid, o què fa Illa a Catalunya… El PP sí que té línies vermelles: no pactarem mai amb els independentistes ni amb els comuns perquè estan a les nostres antípodes. Amb l’antiga Convergència encara podíem parlar, però amb un Junts pujat a la muntanya de Puigdemont, doncs no.
Li preocupa el paper que tingui l’extrema dreta a les municipals?
És evident que s’emporten vots del PP, però estan estancats. L’extrema dreta existeix i existirà, com passa amb l’extrema esquerra. El que hem de fer és treballar perquè tinguin la mínima representació possible.
Té la llista electoral tancada?
Ho estem treballant. El PP de Sabadell és molt divers i té perfils molt bons. Tenim des d’un advocat fins a una infermera, un publicista, un policia jubilat, comerciants…
Què fa l’anterior alcaldable del PP a Sabadell, Esteban Gesa, de candidat a Sant Joan Despí?
No ho sé. Jo tampoc no ho sabia ni et sabria dir quina vinculació té amb Sant Joan Despí. Espero que li vagi bé.
