El Parlament va aprovar aquest dimecres la llei contra les ocupacions que provoquen problemes de convivència a les comunitats de veïns. Els canvis legislatius permetran els Ajuntaments destinar pisos ocupats que generen una “alteració de la convivència” a “habitatge social”. Aquestes són algunes de les claus de la nova regulació.
Com afecta la nova llei a l’Ajuntament?
Podrà engegar els tràmits sempre que els propietaris no ho facin.
Pot el consistori dirigir-se directament a la justícia?
Només quan hi hagi actes policials i queixes o denúncies de veïns de l’immoble ocupat.
Quines ocupacions es poden denunciar?
Únicament aquelles en què s’acrediti que hi ha un problema de convivència.
Quin és el procediment per tirar endavant el desnonament?
Un cop en mans de la justícia, el procés seguirà el curs com fins ara.
Quin termini té l’Ajuntament per explotar un habitatge social?
Poden adquirir “temporalment l’ús de l’habitatge durant un termini màxim de set anys” per destinar-lo a “polítiques públiques de lloguer social”.
Què és un “gran tenidor”?
Es considera gran tenidor aquella persona jurídica (com ara un banc) que tingui més de 10 pisos, o aquella persona física que en tingui més de 15.
Les comunitats de veïns poden actuar-hi?
A la proposta inicial es plantejava que les comunitats de veïns també poguessin fer la sol·licitud, però finalment n’han quedat fora a petició d’ERC i del PSC.
Qui ha de pagar els costos judicials?
Els grans tenidors hauran d’assumir els costos de tot el procediment.
