És una moda. I des que es va superar el període inicial de la pandèmia, de moment no té aturador. Les càmeres analògiques tornen a acaparar els aparadors, s’han fet un espai a les botigues de venda per internet i, a molts, els han fet tornar dècades enrere, recuperant noms de marques que potser tenien oblidades com Kodak, Polaroid o Fujifilm. El botiguer Pere Monistrol, de la botiga Monistrol del Passeig, és clar: “Estan de moda. Ara es venen més analògiques que digitals. Tenen la gràcia de la instantaneïtat”. Mentre una rèflex pot trigar diversos mesos a arribar per la falta de subministrament que viu tot el món, una analògica no demana aquesta espera. Un altre botiguer de Sabadell, José Antonio Carrasco (Carrasco estudio fotográfico, a la plaça de Fontanella), coincideix que “sí que hi ha un petit boom, però no portarà enlloc” i marxarà tal com ha vingut.
Pere Monistrol, al Passeig, amb una càmera analògica Canon / VÍCTOR CASTILLO
Sigui com sigui, ara els joves d’avui volen les càmeres d’ahir. En un moment en què a Instagram tot llueix i és o sembla perfecte, les fotos instantànies tornen precisament a l’origen que buscava la xarxa social: ser captures d’un instant com poden ser les copes sobre la taula després d’un brindis, no escenes preparades i amb els colors, la brillantor i les ombres ajustades perquè mostrin la imatge que volem, no la que és realment. Lluny de la immediatesa i la fredor de les xarxes socials, no hi ha res com obrir una capsa plena de fotografies i compartir els records que ens evoquen amb els que ens acompanyen. O amb nosaltres mateixos. “La majoria dels que les fan servir ara són joves en un 98%, que recuperen càmeres dels pares o els avis”, assenyala Monistrol.
Així ho viu, per exemple, la castellarenca Júlia Jeremias, a qui li agrada la sensació de “tornar enrere veient les fotos”. Aquella excursió a la muntanya o el dia a la platja, la foto de família, amb la parella o els amics. I el color. “M’agrada molt tenir-les físicament, amb el color que queden”, apunta Jeremias, una enamorada de tot el que sigui antic, tant de decoració, com de fotografia o pintura. En el seu cas les té a l’habitació i a vegades les publica a Instagram, una opció per la qual opten diversos usuaris.
De càmeres analògiques n’hi ha de dos tipus, les que tenen un carret o rodet que s’ha de portar a revelar -i poden ser d’un sol ús, o no- i les que incorporen el paper d’impressió (pel·lícula fotogràfica), s’imprimeixen tal com es fan, es deixen reposar uns minuts i ja les tenim a punt. En els dos casos, però, part de la gràcia és que la imatge s’ha de capturar des del visor, i després ja veurem què surt, res de pantalles ni esborrar la foto que no ens agrada!
Càmeres analògiques Kodak, d’un sol ús, i Canon, de carret / VÍCTOR CASTILLO
A Carrasco, el moment que viuen les càmeres analògiques li recorda al què va passar fa uns anys amb els LP o els vinils quan es van tornar a posar de moda. Alguns models de càmeres que ara es venen van sortir al mercat ara fa deu anys, i aleshores van tenir sortida durant un temps, fins que van baixar les vendes. Però ara, aquells mateixos dispositius o les seves versions actualitzades són les que estan venent a les botigues de fotografia. “Aquest és un mercat que estava quasi mort i s’ha reactivat una mica. Sempre és d’agrair”, rèflexiona el botiguer del Passeig.
El que ha detectat Pere Monistrol és que ara els joves tenen interès en aquestes càmeres més per l’estètica que per la tècnica, perquè “abans hi havia una base de coneixement del que eren que actualment no hi és”. Així, s’ha trobat amb algunes sorpreses com que té un bon nombre de clients que li porten el carret a revelar perquè els tregui les fotos en format digital.
Objectes de decoració
Les fotografies impreses són un objecte de decoració. Hi ha qui les penja en cordes i, després, aquestes les enganxa a la paret. D’altres les posen en marcs o les tenen a la lleixa on deixen el llibre i el cafè. Són fotografies que acompanyen i transmeten calidesa a qui les té. Anar-les a revelar també forma part de tot el ritual que comporta tenir una càmera d’aquestes característiques, que parteixen dels aproximadament 20 euros que costen les més barates i poden costar més de 300 euros, algunes, sense comptar els 10 o 20 euros més que pot costar revelar les fotografies.
Fotografies analògiques sobre una taula / PEXELS
La crisi de subministraments de semiconductors afecta la venda de càmeres digitals, però l’eclosió de les analògiques també està topant amb problemes logístics, perquè el mercat està saturat, per exemple, per trobar la pel·lícula fotogràfica de color que fabrica Kodak als Estats Units.
