Seria impossible explicar la història de la dansa clàssica a Sabadell sense citar Sabina Rocamora. Una ballarina excel·lent i una professora admirada i respectada que, entre els anys cinquanta i noranta, va ensenyar apassionadament l’art del ballet a centenars d’alumnes de la ciutat. La seva influència encara és viva entre els docents a qui de petits va encomanar la passió per la dansa.
El 3 de maig, un dia abans que comencés la celebració a Sabadell del Dia Internacional de la Dansa, Sabina Rocamora va morir amb 93 anys.
“Ha mort sent ballarina, perquè aquesta era la seva manera de ser en el món. El ballet va ser la seva vida”, recorda Imma Tenório, neboda i exalumna de Sabina Rocamora, a qui recordarà sempre pentinada amb un monyo o una trena.
Sabina Rocamora (1930-2023)
Rocamora va quedar encisada amb la dansa clàssica quan, amb 10 anys, va contemplar un recital de la sabadellenca Maria Josepa Izard (1911-2003), que es convertiria amb la seva professora. També ballarina i professora a la ciutat, és una altra de les figures històriques més importants de la dansa a Sabadell, juntament amb Carme Mechó (1929-2021), tal com recollia l’any 2015 la revista Arraona, coeditada entre l’Arxiu Històric de Sabadell (AHS) i els museus municipals.
Rocamora va entrar a ballar com a alumne del Liceu amb només 14 anys. I quan en tenia 17, gràcies al seu talent comença a treballar en una companyia de dansa russa de gira pel nord d’Espanya. Durant aquells anys quaranta, actuarà amb Maria Josepa Izard a molts recitals per escenaris de la talla del Palau de la Música o els Teatres Calderón, Barcelona i Comedia. Anys més tard, com a professora, Rocamora convidarà Izard a impartir classes de perfeccionament al seu estudi de la ciutat.
“Va ser sempre una dona independent. No es va voler casar mai perquè sabia que si ho feia hauria d’haver renunciat a la dansa. Eren altres temps…”, explica la neboda de Rocamora.
Va començar a ensenyar dansa clàssica l’any 1954. Les primeres classes, segons la publicació Arraona, van ser al menjador de festes del Cafè Catalunya –al’actual Zara de la Rambla– perquè una de les filles del negoci era alumna. “Fèiem la barra agafades a les cadires del menjador”, recordava Mariona Mulet, una de les seves exalumnes, a la publicació de 2015.
Poc després, Rocamora es fa càrrec de l’escola de dansa de la Sección Femenina, a la Rambla, i el 1958 obre la seva acadèmia al carrer d’Osca. Una feina que combina amb classes de gimnàstica a 18 escoles de la ciutat.
Isabel Abellán, de 65 anys, és una de les alumnes que divendres l’acomiadava al Tanatori: “Era molt enèrgica, disciplinada, encantadora… Va ser una gran professora, coneguda per tothom, amb un gran cor. Les lliçons posturals que ens va ensenyar les vaig integrar per sempre. Ara que soc gran encara les mantinc”.
Una altra alumna que va voler dir adeu a la gran ballarina va ser Victòria Roca, de 59 anys. Va començar a fer ballet quan tenia 3 anys i en va practicar uns 10 més. “Era una molt bona professional. Era perfeccionista i a mi a vegades em feia una mica de respecte. Però va ser una gran professora i ballarina. En tinc molt bons records”, explica. “La senyoreta Sabina preferia que caiguessis a dalt de l’escenari però que t’espavilessis; exigia molt, s’arriscava molt”, rememorava Mulet.
Va tenir dues escoles de dansa a la ciutat, amb les quals organitzava grans festivals de fi de curs i gales amb la Joventut de la Faràndula. A més, va impartir classes a Manresa, Terrassa, Cerdanyola i Bellaterra.
Per amarar-se de nous mètodes i tècniques, Rocamora va viatjar a Londres l’estiu de 1963 per estudiar al Convent Garden i a l’Escola Reial de Ballet amb Madame Marie Mabert. L’any següent, va fer el mateix al Centre Internacional de Dansa Clàssica de Rosella Hightower a Cannes.
