[Laura Hernández]
Carles Puigdemont aspira de nou a presidir la Generalitat. Des del quarter general electoral establert a Argelers, parla de l’habitatge, de la seguretat, del repte demogràfic i de la necessitat de reindustrialitzar Catalunya. La defensa de la unilateralitat, diu, els diferencia d’ERC, a qui demana que concreti si descartarà un govern liderat per junts i triarà Salvador Illa.
En la recta final de la cursa electoral, com porta personalment la campanya des de la distància física?
Tot i que som a l’altre cantó de la frontera, estic fent una campanya físicament presencial i de molta proximitat. Hem aconseguit que vinguin milers de persones als mítings i per primera vegada no és una campanya sense una càmera interposada, sinó en directe. Per a mi és una experiència emocional molt forta.
Anem al programa de junts. L’accés a l’habitatge és un dels temes que més preocupa la població, especialment als joves. Junts porta al programa un pla d’emancipació, però no fa referència a un tema cabdal com el topall als lloguers.
Fins ara s’han fet polítiques intervencionistes segurament carregades de bones intencions, però que no han funcionat. Avui és més difícil accedir a un habitatge de lloguer o de compra. El que ens comprometem és a fer amb molta rapidesa una auditoria de les necessitats d’habitatge a Catalunya. Tenim un repte demogràfic i no podrem resoldre el problema sense una mirada global. D’entrada, si cal construir haurem de fer-ho amb els ajuntaments i amb el sector. D’altra banda, hi ha eines al Codi Civil català que permeten que poguem avalar en l’accés a lloguers assequibles a parelles joves i persones amb potencial de creixement.
A banda dels preus, no hi ha oferta de lloguer, que és l’opció majoritària en aquest moment. Es compromet a promoure lloguer públic?
Efectivament, falten milers d’habitatges, especialment de lloguer. Els hem de construir entre tots. Però on els volem? Volem fer de Catalunya una megalòpolis? L’alcalde, Jaume Collboni, ha de fer créixer Barcelona fins a Sabadell i Terrassa? El que volem és que Sabadell i Terrassa, o Olot, creixin sostingudament, promoure un model de creixement d’habitatge socioeconòmic, revertint la concentració en poques mans. Per això, l’important és aprendre dels errors comesos. Ara toca planificar pensant en el futur. Ens hem despertat amb la Catalunya dels 8 milions i quan siguem la Catalunya dels 10 milions, qui haurà planificat? Quants trens necessitarem per desplaçar-nos? Nosaltres tenim clar que cal planificar la Catalunya del demà.
La seguretat és un tema que ha aterrat a la campanya de la mà de l’extrema dreta, l’espanyola i la independentista. És un error deixar aquest debat en mans d’aquests partits? I què proposa Junts?
Absolutament, un error. Temes com la immigració, la seguretat o el canvi climàtic acaben sent debats incòmodes i és un gran error dels partits europeus deixar que els problemes que afecten la gent quedin en mans de l’extrema dreta. La seguretat és un dels troncs centrals de les societats democràtiques. Garantir la seguretat és tan important com assegurar la seguretat jurídica o el dret a l’habitatge. A Catalunya estem acceptant de manera indolent que la nostra policia no tingui eines per combatre noves formes de criminalitat cada vegada més global. Que la nostra policia no pugui participar dels mecanismes internacionals els deixa amb les mans lligades per combatre formes de criminalitat, per exemple, per xarxes socials. Si no tens una policia globalitzada, no pots combatre la inseguretat al teu país.
Les patronals, els sindicats i els agents socials del Vallès reclamen mesures per reindustrialitzar el país. Per reforçar el PIB i per garantir l’ocupabilitat en el futur.
En primer lloc, tenim un repte d’infraestructures. Necessitem trens competitius per als treballadors, cosa que no tenim ara, que els gestiona el PSOE des d’Espanya. Necessitem habitatges allà on hi és el teixit industrial i centres de formació i del coneixement.
A les empreses, però també a la sanitat i a l’ensenyament, hi ha un greu problema de relleu generacional. El talent marxa perquè els sous són baixos.
I es pot donar la paradoxa que arribin empreses d’alt valor afegit i aquí només posem la mà d’obra. Això ho veiem a la sanitat. Formem els millors metges d’Europa per no dir del món. No els podem pagar prou i marxen, mentre anem a buscar metges i infermeres a Sud-amèrica, deixant-los desproveïts. És un absurd molt gran al que hem de posar remei. El problema no només són els sous, també la universitat. Quanta gent no pot accedir per la nota de tall? I no tenim metges de família. Hem de pensar en la Catalunya que tindrem, més envellida i amb més persones dependents. Que marxin en si no és dolent. La mobilitat global és bona. El que hem de crear són incentius perquè tornin i perquè puguin emprendre aquí. La marxa de talent és una hemorràgia que hem d’aturar i també ho farem fomentant l’autoestima de país.
Junts proposa reduir l’impost de societats, el de patrimoni, l’IRPF, desgravar el gimnàs i les mútues privades. Amb quins diners?
Amb els diners que s’emporten a Madrid. Perquè anem a buscar els diners a les butxaques equivocades dels catalans, quan ja els hem tret 22.000 milions d’euros. Els esforços dels treballadors de Catalunya no serveixen per millorar les seves condicions de vida. Paguem l’equivalent a la despesa de pràcticament tota la Comunitat de Madrid. El pressupost de la senyora Ayuso és d’uns 27.000 milions anuals. De debò que podem aguantar això? No donarem cap suport a cap pressupost espanyol que no reverteixi aquesta situació.
La revisió del model de finançament serà tema del pròxim mandat. Vostès proposen recaptar el 100% dels impostos i revertir el deute. El tema s’ha negociat a les converses a Suïssa amb el PSOE?
De les converses de Suïssa hem de mantenir la màxima discreció. Sí que puc dir que el que diu el PSOE no és creïble, donat que fa anys que parla de renovar un model caducat i quan és al govern fa exactament igual que el PP, no complir amb les inversions compromeses. Sempre és per sota del pressupostat. Sempre. La mitjana és del 61%, quan a Madrid és del 137% cada any, sense excepció. Insisteixo, votarem en contra d’un pressupost de l’Estat que no arregli aquesta injustícia. Demanem recaptar el 100% dels impostos catalans. I corregir el deute. El reconegut. I descomptarem del deute de Catalunya amb l’Estat els diners que havien d’invertir a Catalunya i que no han gastat.
Sobre el referèndum, ERC proposa una consulta pactada amb l’Estat i reconeguda internacionalment i els Comuns defensen el dret a decidir, sense posar calendaris. Pot concretar quin és el full de ruta de Junts per la independència i amb quin calendari?
El referèndum de l’1-O el considerem vàlid i legal. I diem que un referèndum legal i acordat amb l’Estat el pot reemplaçar. Sempre ha dit que no vol parlar, però ara està obligat a fer-ho. Ho necessita perquè donem suport al Govern espanyol. El referèndum no és inconstitucional, hi ha un article que permet celebrar referèndums. Però ara posar una data és incompatible amb fer les coses bé. Hem de construir un procés i no tenim manual d’instruccions. Necessitem que l’Estat entengui que aquest és un conflicte polític i no penal, que s’ha de resoldre per la via de la negociació política. L’acord de Brussel·les fixa quin és l’origen d’aquest conflicte i que només es pot resoldre respectant el dret a decidir dels 8 milions de catalans.
Doncs la proposta s’acosta molt a la d’ERC. Aturar, eixamplar la base i treballar per un referèndum acordat.
No, no, no. ERC sempre ha plantejat moure’s en el marc de la Constitució. Nosaltres no hem renunciat a, si el Govern espanyol tanca totes les portes, exercir la unilateralitat.
I quin seria el punt d’inflexió per declarar la independència?
Vam començar el procés el 2017 amb una unitat determinada i hem de tornar a buscar aquesta unitat. I hem d’aplicar tot el que hem après aquests anys a Europa, on hem creat un marc jurídic que no teníem el 2017. I alhora necessitem un Govern que arregli els problemes del dia a dia. Que planti cara a un Estat que practica una fiscalitat extractiva a les butxaques dels catalans. L’Estat sap que nosaltres no venim renunciats de casa, que resistim i mantenim la postura.
Parla de recuperar la unitat de l’independentisme i de refer ponts. Com estan les relacions amb ERC? Quant fa que no parla amb Oriol Junqueras?
No ens veiem, però la darrera setmana vam contactar per la mort de la meva mare. És veritat que no tenim una relació com la que hauríem de tenir. El meu compromís és l’endemà del 12-M trucar al president Aragonès i la primera decisió serà seure en una taula com vam fer l’1-O, quan va ser la fórmula guanyadora.
Governarà amb ERC si sumen? I, els donarà suport si treuen més vots i tenen opcions de presidir la Generalitat?
Ja vam donar la presidència al senyor Aragonès. Ja ho hem fet. La pregunta li hem de fer a ERC. Si tenim més vots, sumarà amb nosaltres i exclourà fer president a Salvador Illa?
Si no governa ha dit que deixarà la política activa. Com creu que entendrà l’electorat aquesta decisió?
No he dit això. He dit que no puc ser a l’oposició. Un president de la Generalitat no pot ser senador autonòmic, no pot ser al consell d’administració d’una empresa pública. Quan has defensat 6 anys el país al capdavant de la màxima institució catalana, no pots seure a un escó del Parlament. No passarà en el meu cas. Però jo he fet política tota la meva vida. És un compromís ètic per a mi. Continuaré parlant, fent conferències, fent viatges. No renuncio a la política, per descomptat que no.
Amb la decisió de Pedro Sánchez d’apartar-se temporalment, posar sobre la taula el debat sobre el fang i les mentides com a eina política, les eleccions catalanes s’han espanyolitzat. Com creu que afectarà el resultat diumenge? Tem que el vot independentista perdi l’empenta que havia guanyat amb l’amnistia?
No, al contrari. El que està fent és provocant una mobilització molt gran de la nostra gent, també la que estava adormida o una mica emprenyada. Notem una gran mobilització, perquè a la gent no li agrada que grapegin les seves eleccions.
