Va obrir per primera vegada la persiana el febrer de 1999; i amb els anys, va esdevenir un establiment icònic al carrer de Gràcia. “Si no ho trobes al ‘Recicla’m’, és que no existeix”, es deia entre els sabadellencs. Llibres a un euro, roba o complements a 20 cèntims, productes de col·leccionisme de tota mena… Un mar de curiositats, bàsicament. “Aquell barret que ara aniria a les escombraries perquè em va petit, per exemple, aquí li donàvem una nova vida”, detalla Tato García, que ha regentat aquesta botiga de segona mà durant 24 anys. “Tot aquest temps he posat preus tirats per afavorir que fos accessible per a persones amb pocs recursos, sempre ha estat una de les meves prioritats”. La botiga, que s’ha nodrit sempre de donacions, afronta ara els seus últims dies. Tot i que la persiana està baixada, i els clients no hi poden accedir, a dins encara hi ha molt moviment. El Tato vol donar sortida a tot el material que encara inunda els prestatges abans de marxar a Guadix (Granada), el seu poble natal, ara que s’ha jubilat. I per això “ara estic agrupant en lots tots els productes que queden per a vendre’ls a l’engròs”. De fet, fins i tot ell queda sorprès de la quantitat de donacions que ha absorbit la botiga durant tots aquests anys: “L’altre dia fent recompte vaig adonar-me que havia acumulat més de 8.000 llibres!” Sant Jordi va ser una bona jornada per donar-hi sortida. “Molts clients em preguntaven: ‘ De debò aquesta enciclopèdia val només un euro?!’”, explica el venedor.
Molt més que comprar i vendre
“Aparentment ha estat una botiga de productes de segona mà, però ha estat molt més que això”, assegura el propietari. L’establiment va néixer de la mà de tres socis que compartien una situació semblant. “Els tres convivíem a casa amb una persona amb discapacitat”, apunta el Tato, que afegeix que ‘Recicla’m’ va néixer amb la voluntat integradora de donar feina a persones amb diversitat funcional. De fet, la botiga cada any acollia membres d’Andi Sabadell per fer pràctiques laborals. “També hem tingut treballadors sense papers, que fèiem passar per voluntaris quan hi havia inspeccions”, assenyala el Tato. “Recordo un noi que em va dir que no podia pagar l’habitació. Jo li vaig respondre: ‘Vine demà, i segur podem fer alguna cosa’”.
Tato García ha regentat la botiga durant 24 anys / Aina Torres
