L’Alba té 43 anys. Fa sis mesos que va deixar de fumar amb l’assessorament del Taulí. Havia començat als vint. “Fumava unes deu cigarretes al dia. Però hi havia dies que n’eren més”, narra. Després de dues dècades, va decidir fer el pas. “Feia un any que hi pensava. Cada cigarreta que encenia deia: què faig? A més, no respirava bé. Tenia la capacitat pulmonar reduïda. Em van fer proves i tot estava bé. Jo sabia que era pel tabac”. Un mes després de deixar-ho, ja notava millora.
Ella havia fet un intent amb el Champix, però no li va anar bé. A la segona, va ser la vençuda. “Vaig prendre Todacitan. Abans eren medicacions psicològiques. Les noves no són psiquiàtriques. Actuen com un substitutiu de la nicotina. Quan comences, vas espaiant el fàrmac durant 15 dies. Però jo ho vaig aconseguir abans”, relata. En el seu cas, no ha tingut ansietat, tot i que coneix gent que ho ha patit més. “Estava molt conscienciada”, apunta com a clau.
Amb tot, té clar que no pot abaixar la guàrdia. “Un fumador ho és tota la vida. No puc fer només una cigarreta. Si faig això, recauré”. De moment, la resposta està sent molt positiva. “No he de canviar els hàbits per fumar, com em passava abans”, simplifica.
L’Alba no fuma des de fa mig any | David Chao
L’Alba descarta el factor econòmic en la decisió. “No es pensa en els diners. És un vici i pagaries més si fos més car”, considera. “Qui ho vulgui deixar, ha d’estar molt convençut. Si no tens la ferma voluntat, no ho aconseguiràs”, insisteix. “Quan passes dies sense fumar, et vas convencent. La gent de l’entorn també és un reforç molt important”, analitza sobre el procés.
Avui, recorda perfectament l’última cigarreta, al costat del seu marit. “Em va dir: si funciona amb tu, ho provem amb mi. Ara li toca a ell”, riu. El seu exemple, de moment, no ha impulsat el Jordi a deixar-ho, a pesar de l’orgull amb què mira el coratge de l’Alba.
“Jo sempre he fumat més. Potser un paquet de mitjana al dia. Fumo des dels 14 anys”. Ara, diu, està intentant fumar una mica menys, però encara no ha trobat el motor per dir adeu a un vici que s’ha convertit en hàbit. “És més rutina que necessitat”, expressa.
Malgrat que ha estat èpoques sense fumar per alguna operació, sempre hi ha acabat tornant. “No sé què té, que t’enganxa tant. Potser som tan ximples que el fum ens enganxa”, reflexiona. En l’última visita, el metge li va dir que necessitava realment tenir ganes de deixar-ho. “Tant de bo pugui dir adeu al tabac algun dia”, bufa.
El Jordi continua fumant, tot i que es planteja deixar-ho | D.S
Què diu la proposta de Sanitat?
Entre les disposicions previstes, hi ha la d’igualar la regulació del tabac tradicional amb el tabac electrònic, augmentar el preu del tabac per acostar-se als preus europeus o fomentar la investigació sobre el tabaquisme i el seu impacte a la salut. A més, un dels punts que més debat ha generat és la voluntat d’augmentar els espais lliures de fum, que podria afectar les terrasses de bars i restaurants. Un escenari que encara no s’ha confirmat.
Quina és la darrera novetat sobre aquesta qüestió?
El Consell de Ministres va donar dimarts llum verda al Pla Integral de Prevenció i Control del Tabaquisme (PIT) 2024-2027, aprovat pel Ministeri de Sanitat i les comunitats autònomes a l’últim Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut (CISNS).
Com s’articularà la futura llei?
Es farà a través de modificacions legislatives que hauran de tramitar-se al Congrés i el Senat.
Quina és la postura de la Generalitat de Catalunya?
El Govern català ressalta que la iniciativa de l’executiu espanyol no suposa de moment cap “canvi immediat”.
Quin paper tindran les administracions locals?
Una altra de les mesures que planteja la nova guia és col·laborar amb les entitats locals per impulsar el desenvolupament d’ordenances municipals per prohibir llençar burilles en vies públiques i espais naturals.
Quan ha d’entrar en vigor el paquet de mesures?
Sanitat pretén que el gran gruix de propostes puguin començar a implementar-se abans d’acabar aquest 2024.
