Fa un any i un mes, la Maria i el Jannes van afrontar un dels dies més importants i especials de la seva vida. El 12 de maig del 2022 va néixer la Mila a la casa de parts de Martorell, avui tancada. “L’experiència va ser molt bona i no canviaria res. Ho tornaria a fer tot igual”, explica la sabadellenca. Mare primerenca, va descobrir l’espai gràcies a una companya del grup d’embarassades. I no va dubtar a donar a llum en l’equipament.
En el cas de l’Alba, el part va ser al Centre de naixements Casa Laietània. Després del naixement de l’Alen en plena pandèmia, amb la seva parella van decidir que aquesta vegada buscarien una opció diferent. “La paraula clau és acompanyament. No intervenen si no és estrictament necessari”, resumeix sobre la vivència.
El passat 18 de febrer, es va dirigir cap a la casa de parts, convençuda de gaudir de l’experiència en companyia. I així va ser. “Pots parir a l’aigua. Les llevadores ni tan sols em volien aconsellar perquè fes el que fes, fos una decisió pròpia. No volen influir-te en res i incentiven que prenguis tu les decisions. Que estiguis còmoda i que res et condicioni”, resumeix.
“Sovint, el part s’ha arribat a tractar gairebé com si fos una malaltia”
Ella es mostra contundent a l’hora d’entendre el procés. “Les dones estem preparades per parir. El nostre cos està preparat per fer-ho de manera natural. Amb els anys, s’ha instrumentalitzat i medicalitzat el procés, gairebé fins a tractar-ho gairebé com si fos una malaltia. Però és un procés fisiològic. I ens hem d’empoderar perquè podem fer-ho”, reivindica.
En el seu cas, confessa que va viure diferent els dos parts. “Amb l’epidural, en el primer, no sabia quan havia d’empènyer i no sentia res. Va ser com si no hagués parit. En el segon, ‘empènyer’ i ‘treure el fill’ són conceptes que van desaparèixer. Era tot més natural i fluid. No vist com un patiment o una batalla. El dolor va ser més intens, però va ser molt més alliberador i reconfortant”, compara.
Imatge de l’habitació on va donar a llum l’Alba | Cedida
Un dels factors clau, apunta la Maria, és la voluntat d’incentivar que tot sorgeixi de forma natural. “El Dia D, vaig trucar a les matrones quan ja estava dilatant. I encara m’animaven a quedar-me més estona a casa per aguantar al màxim”, recorda. L’Alba puntualitza els matisos que separen els hospitals amb sales de parts naturals de la casa de parts. “És una filosofia diferent, malgrat que la base sigui el respecte a la dona i el nadó”, exposa. El fet de viure-ho en un espai que no té les característiques i formes d’un hospital, confessa, va ser rellevant en el seu cas a l’hora d’afrontar el moment amb una mentalitat més alegre.
Els protocols en parts naturals
El protocol establert inicialment per Salut en parts naturals regula les condicions bàsiques que han de reunir els centres que ofereixen assistència no medicalitzada al part: han de garantir la presència d’una llevadora que assisteixi de forma individualitzada la dona; han de disposar també de l’equip obstètric de guàrdia del mateix hospital i han de comptar amb personal sensibilitzat, amb formació i pràctica en l’assistència al part natural.
Els hospitals que practiquen aquest tipus de part també han de tenir uns espais adequats: una sala de dilatació-part en un únic espai, a prop o dintre de l’àrea obstètrica de l’hospital; una decoració càlida i uns recursos de suport al procés: banyera, espai per caminar, llitera articulada, pilotes per a la dilatació i altres accessoris. Tot perquè l’experiència es recordi amb alegria plena i sense cap però.
Els parts adopten una perspectiva més humana: “És fonamental el diàleg constant”
