El barri de Can Deu és especial. Els seus edificis, carrers i teixit veïnal ho evidencien. No és un fet casual, ja que va ser el primer barri projectat sencer a Sabadell. Tot això és el que ha estudiat i presenta Carles Francesc Baeza, sociòleg i doctor en arquitectura, en la seva tesi. El seu recull se centra en Can Deu i el seu entorn, així com en els detalls de construcció de la zona. Com a homenatge al seu treball l’associació Tot per Can Deu va convocar un sopar aquest dissabte al vespre. Aquest es va celebrar al carrer Romaní, amb presència de 170 persones, i va servir també per reivindicar els 50 anys de lluita i organització veïnal.
Barri planificat
El veïnat va néixer el 1969 de la mà de Vimusa, tot i que no es va entregar als seus habitants fins al 1973. Un conjunt de 1200 habitatges planificats principalment per Josep Muntanyola, Francesc Pedragosa, Xavier Sauquet i Xavier Valls. L’objectiu era crear habitatge social de qualitat. “La intenció era superar els errors urbanístics que s’estaven produint a la ciutat arran del gran creixement demogràfic de l’època”, va explicar Baeza. Així doncs, l’edificació del barri va ser una “aposta per fer les coses bé”, tal com va assegurar l’autor de la tesi.
L’estructura del barri fomenta la cohesió veïnal / David Chao
D’aquesta manera es va construir un barri pensat per la gent i la seva socialització. Bancs, places obertes, parcs infantils, zones verdes i espais de trobada, entre altres serveis, que van permetre teixir un moviment veïnal fort i cohesionat. “Al meu treball he observat com la infraestructura del barri va fomentar la unió entre els seus habitants. Tenir un habitatge i uns drets compartits a defensar els va dotar d’aquesta consciència de classe”, va afirmar Baeza.
Tot per Can Deu
Un dels majors exemples d’aquesta lluita està personificada amb Ester Lopera, una històrica del barri. Habitant de Can Deu des de la seva joventut fa 50 anys que és dins el moviment veïnal. “Hem viscut moltes lluites, algunes les hem guanyat i altres, malauradament, perdut. Tot i això, continuem aquí i mai ens cansarem de treballar per aconseguir un barri digne”, va reblar.
Per Lopera l’organització veïnal és un dels majors orgulls de Can Deu: “Érem gent que veníem de llocs molt diferents i ens vam unir per defensar un objectiu comú. Que aquest esperit hagi perdurat amb el temps és molt maco”. Aquest teixit és ben evident i es va poder comprovar durant el sopar, organitzat i gestionat per l’associació. Segons Lopera és gràcies a aquest treball que molts aspectes del barri continuen funcionant: “Moltes coses les hem de fer nosaltres. Demanem millores a l’Ajuntament, però no ens solen fer cas i a vegades ens sentim un barri oblidat”. Una afirmació que no comparteixen des del consistori. Manuel Robles, regidor del districte, assegura que a l’entorn s’han reparat voreres prioritàries, s’ha millorat l’enjardinament, el clavegueram i s’ha col·locat nou enllumenat, entre altres.
Carles Francesc Baeza i Ester Lopera / David Chao
Pel que fa al treball de Baeza, Lopera es va mostrar molt agraïda: “La seva tesi ens va permetre conèixer aspectes del barri que no sabíem, rememorar-ne d’altres i recordar-nos que tots aquests anys i esforços han valgut la pena”. D’aquest estudi en va voler destacar un punt important, també esmentat per l’autor de la tesi. I és que l’associació Tot per Can Deu està formada actualment per persones, principalment dones, d’una edat ja avançada. És per això que tant Lopera com Baeza van emfatitzar la necessitat de rejovenir l’espai.
Can Deu, una arquitectura que estimula les relacions veïnals
