Ciutat

Can Deu, una arquitectura que estimula les relacions veïnals

A PEU DE BARRI | CAN DEU

Entrar a Can Deu és submergir-se en un petit poble amb ànima pròpia. Tot i que està a tocar de Ca n’Oriac i la Plana del Pintor, la seva estructura i història són substancialment diferents. Si la Planada es caracteritza per ser una illa de cases de construcció pròpia i desigual, Can Deu té una silueta perfectament estructurada i una edificació pròpia que el diferencia de la resta de barris. Es tracta d’un veïnat que va néixer el 1969 de la mà de Vimusa, tot i que no es va entregar als seus habitants fins al 1973, i no tenia cap mena de continuïtat amb la resta de barris. “Ens semblava que estàvem a una altra ciutat, apartats de tothom”, explica Ester Lopera, una històrica de Can Deu.

A causa d’aquest “aïllament”, el conjunt de 1.200 habitatges comptava amb tota mena d’equipaments: el primer centre cívic de Sabadell, un CAP, una biblioteca, una piscina i l’escola Floresta. Can Deu també va crear el grup dels Diables de Can Deu i l’Antuanot, el primer drac de Sabadell. El moviment veïnal va aconseguir noves fites: un cinema, una ludoteca i un esplai, equipaments que van perdre, juntament amb la piscina.

/ LLUÍS FRANCO

El seu urbanisme tan característic ha aconseguit reconeixement internacional i ha estat premiat pel seu disseny. Les places són interiors i tancades a la circulació, i ha esperonat dos costums al barri. El primer és que els espais tancats es presten a la comunicació entre els veïns, que ha fet que les places sempre hagin estat copsades de gent i s’hagin celebrat les revetlles de Sant Joan i altres festivitats.

Can Deu també s’ha convertit en l’espai preferit dels skaters i els amants del parkour, que troben racons i obstacles molt atractius per practicar aquests esports. Aquest fet divideix el veïnat: hi ha un grup que lamenta que aquestes pràctiques estan fent malbé l’espai públic i exigeixen una reparació de totes les places. D’altra banda, la seva localització estratègica genera un hàbit molt saludable: les llargues caminades matinals pel bosc de Can Deu.

Projectes…

Dinamització del petit comerç. Can Deu ha estat un barri amb un comerç potent, però aquest eix s’ha acabat desplaçant a Ca n’Oriac, on els veïns van a fer les compres més bàsiques. Actualment, queden 30 comerços per a una població que supera els 13.700 habitants (incloent-hi la Plana del Pintor i Sant Julià). Juan Juárez, president de l’associació de veïns, avança que s’està reclamant un pla integral de barri i un menjador social.

Espai públic…

Barreres arquitectòniques. Els veïns més grans de Can Deu lamenten que el barri es va construir pensant en una població molt jove i ara les dificultats es fan visibles: escales a les places per accedir als blocs i manca de rampes. Els residents demanen la reparació especialment de la plaça de les Acàcies. L’Ajuntament preveu asfaltar el carrer dels Pins, carrer de les Palmeres i l’avinguda de Francesc Trabal i també millores i reparacions al carrer del Bosc.

La curiositat…

Els noms de les places. Mai us hi heu fixat? Si feu un tomb pel barri, trobareu un denominador comú en la majoria de les places. Totes fan al·lusió a noms d’arbres: castanyers, xiprers, plàtans, pollancres… La zona es caracteritza per estar envoltada de vegetació i els arbres han estat molt cuidats pel veïnat. És per això que demanen la reposició de més d’una seixantena d’arbres que s’han talat a places i carrers de Can Deu. “Ho defensarem amb ungles”, amenacen.

/ LLUÍS FRANCO

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top