Per a gustos… lectors. Són les persones que s’informen amb nosaltres els que donen autèntic valor a la nostra feina. Però el Diari de Sabadell no només es llegeix; també es mira o s’escolta. La revolució digital i la necessitat d’explorar nous formats per arribar a tots els públics ha portat els mitjans de comunicació a esprémer tots els recursos a l’abast. Fins i tot a obrir canals d’informació a les aplicacions no aptes per a boomers. Sí, Diari de Sabadell també té TikTok. I en un context en què la informació arriba per tants canals i de tantes formes diferents (textos, vídeos, àudios, gràfics, imatges…), neix una pluralitat que ens encanta. La diversitat de lectors. Ets un romàntic i només toleres el diari en paper? O la rugositat de les seves pàgines et genera urticària i prefereixes les xarxes socials? Us valorem a tots i a totes igual; i, per tant, ens busqueu per on ens busqueu, us informarem al 100%!
Aferrar-se al paper i al cafetó de bon matí
Francesc Salomó
Si els diaris en paper es resisteixen a marxar, és gràcies a sabadellencs com el Francesc. La premsa escrita ha caigut gairebé en aquell calaix de coses romàntiques on classifiquem tot allò que considerem passat de moda. Com els vinils, per exemple. El cas és que “fullejar les pàgines és molt agradable”, diu el Francesc, que defensa informar-se en paper “perquè és una lectura molt més tranquil·la”. Només en cas d’haver de consultar una notícia immediatament treu el cap al portal web, encara que admet que “el mòbil i jo no acabem de connectar”. A casa seva sempre hi ha hagut el DS damunt la taula, explica. “Això d’anar-lo a comprar i fer el cafetó és quasi com un ritual!”. Gràcies per mantenir-nos vius, també des de la impremta, Francesc!
‘Stories’ i ‘reels’; i ‘parrafades’, les justes
Cristina Fabero
La Cristina és de titulars. “No acabo de tenir el temps per endinsar-me a llegir cada notícia de dalt a baix”, apunta. Per això, diu, ha trobat la forma ideal per informar-se mitjançant les xarxes socials del DS. “L’Instagram és just el que necessito perquè repasso els ‘stories’ i em faig una idea general del que passa cada dia a Sabadell”. Només en cas que un dels titulars li cridi l’atenció, pitja el botó de ‘més informació’ per accedir a la notícia sencera. Els mitjans batallem dia a dia per arribar també a les audiències més joves. “He de dir que el Diari de Sabadell ho ha aconseguit”. La sabadellenca apunta que també s’informa amb els famosos ‘reels’, els vídeos ràpids que inunden Instagram i TikTok, i que al DS hem potenciat molt aquest darrer any. “Amb un vídeo d’un minut, m’estalvio llegir ‘parrafades’”.
Reinventar-se: la ciutat a cop de ratolí
Jaume Lombarte
“Els meus pares cada dia compraven el Diari de Sabadell en paper, i aquesta era una manera que tenien d’obligar-se a sortir al carrer, a fer un volt i a anar al quiosc”. El Jaume Lombarte té un vincle emocional amb el Diari de Sabadell en paper; però tot i que li agrada, reconeix que la pàgina web s’ha convertit en “un canal perfecte per estar informat més ràpidament de tot el que passa a la ciutat”. La immediatesa i la velocitat del ratolí i la pantalla l’han seduït i ara “reconec que llegeixo menys l’edició en paper”. És un fanàtic del Centre d’Esports Sabadell, i accentua que gairebé sempre que tafaneja la pàgina web, ho fa per consultar informació esportiva. No es considera reticent als canvis, en general. Només una excepció: “Tot canvia. Tot, menys les ganes de continuar consumint la informació!”.
El mètode totterreny: de format en format
Laura Soler
Una mica d’aquí, una mica d’allà… Ara amb el mòbil, ara amb la tauleta, ara amb l’ordinador, i fins i tot, “si soc al bar esmorzant, també en paper”. La Laura és una lectora totterreny. No se li escapa res, ja que també treu el cap a les xarxes socials, diu, especialment a Telegram i a Twitter. Apunta que “abans comprava el paper els dissabtes”, però que “està tot molt car”, i que l’horitzó informatiu que més li encaixa és el digital. Tampoc fa el lleig a cap secció (bé, a quasi cap): “Esports, societat, cultura… Menys economia, que no hi entenc gaire, la veritat.” Celebrem que lectores com la Laura donin sentit a la tasca incombustible dels mitjans per visibilitzar-se a totes les plataformes. Entre immediatesa o qualitat de contingut, es decanta pel “periodisme a foc lent perquè les coses en calent… malament!”.
