Ara com ara, Joan Paré Moix, membre de la segona generació de Calçats Moix, encara no té una data exacta per abaixar la persiana de manera definitiva, però sí que sap que el punt final a més de seixanta anys de la sabateria històrica s’apropa: “El pròxim mes de març en faré 65 i vull arribar-hi amb tot tancat, encara que tot dependrà de la liquidació. El meu sector sap que plego, però ningú ho vol. Alguna cosa deu passar”, es pregunta retòricament el comerciant sabadellenc, mentre atén els clients en la seva darrera temporada d’estiu.
L’any 2007, Calçats Moix tenia fins a quatre treballadores, però amb l’arribada de la crisi econòmica del 2008 el negoci va començar a viure una davallada progressiva, amb l’arribada i la consegüent consolidació del comerç electrònic: “Ara com ara, el petit comerç tradicional no és sostenible. Has de créixer. El negoci ja no és negoci. Em trobo amb proveïdors que venen 20 euros més barat que jo, i jo per demanar un parell em demanen 11 euros per transport”, lamenta.
Si tot va sobre el previst, a finals d’any Calçats Moix abaixarà la persiana del xamfrà del carrer d’en Font i Sant Quirze d’una manera “digna i feliç” per poder posar punt final “amb alegria, tenint en compte els temps que corren”.
