Vallès

El mapa de l’amiant al Vallès: més de 20.000 tones entre Sabadell i Terrassa

Només Barcelona presenta un volum més alt de fibrociment al territori que les dues capitals del Vallès

La presència d’amiant als pobles i ciutats de Catalunya és un problema transversal, amb implicacions en diferents àmbits de la societat: la gestió del fibrociment constitueix una qüestió de salut pública, laboral i mediambiental. Històricament, el Vallès Occidental ha estat un dels territoris que més ha reivindicat l’eliminació d’aquest material nociu. Demandes com la dels veïns de Badia s’han convertit en pràcticament cròniques.

Ara, el Govern català ha presentat el Cens actualitzat de Cobertes amb Fibrociment -amiant- a Catalunya. Una de les conclusions és que les dues cocapitals de comarca, Terrassa i Sabadell, concentren alts volums del material. Sabadell és la tercera ciutat catalana amb més tones d’aquest element, amb gairebé 11.000 -i més de 1.500 cobertes-, just per darrere de Terrassa, que en té 11.285, repartides en 1.164 cobertes. Només Barcelona, amb 17.716 tones, supera els municipis vallesans. Lleida amb 9.317,93 tones i Manresa amb 7.763,54 tones, completen el top-5.

Cap localitat vallesana lliure d’amiant

Una altra de les conclusions és que no hi ha cap localitat de la nostra comarca que no tingui almenys una coberta de fibrociment. Matadepera, amb vuit, se situa a la cua. A l’altra cara de la moneda, més enllà de Sabadell i Terrassa, hi ha indrets com Rubí (634), Montcada i Reixac (474), Castellar (358), Santa Perpètua (319), Ripollet (308) o Sentmenat (306). Totes elles, zones marcades per un alt pes industrial. En el cas de Badia, en són 54, una xifra que s’ha de contextualitzar en les dimensions del municipi.

Nombre de cobertes per municipis del Vallès | D.S

Les dades evidencien la magnitud del problema. A tot el país es comptabilitzen 122.460 teulades on hi ha fibrociment. La xifra suposa 40 quilòmetres quadrats de superfície i 700.000 tones. El Govern català considera que la radiografia de la situació -que pot anar variant en funció de noves actualitzacions- ha de servir de guia en la lluita per l’erradicació de l’amiant, d’acord amb el Pla nacional per a l’erradicació de l’amiant 2023-2032.

Un material prohibit des del 2001

Segons el mapa, que ha elaborat l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) per encàrrec del Departament de Presidència, Foradada, Oliola, Ivorra i Abella de la Conca són els municipis amb més quilos de fibrociment per habitant. El document permetrà als municipis rastrejar allà on hi ha amiant, la instal·lació del qual es va prohibir l’any 2001, i accelerar la seva desinstal·lació.

L’amiant és un agent cancerigen demostrat per a les persones, utilitzat en grans quantitats la segona meitat del segle passat, especialment en la construcció i la indústria. Tot i que l’any 2002 es va prohibir la seva utilització, encara es troba present en moltes infraestructures i equips, així com a component en altres tipus de materials i aplicacions. L’alliberament de les fibres d’amiant presents en aquests materials pot provocar diferents tipus de malalties, com càncer, asbestosi i mesotelioma.

Les últimes notícies pel que fa a la retirada del material a Sabadell van arribar fa una mica més d’un mes. Educació va confirmar que faria efectiva la retirada de l’amiant a cinc centres educatius de la ciutat aquest estiu. Concretament, se substituiran les cobertes de fibrociment de les escoles Ribatallada, Samuntada, Juan Ramon Jiménez, Roureda i Floresta.

En l’entorn vallesà, Badia ha proclamat aquest any la seva aspiració de ser la primera ciutat d’Europa lliure d’amiant a finals de l’any 2025. Entitats veïnals han denunciat recentment el retard en l’elaboració del mapa en l’àmbit català. En la mateixa línia, actors de pes com la Unió Europea han recomanat que l’amiant sigui retirat de tots els edificis públics abans de l’any 2028, i a totes les teulades en conjunt l’any 2032.

Comentaris
To Top