Vuit presoners, desposseïts de tot, tancats sine die en una cel·la sense res a fer. Excepte una cosa, una absurditat rutinària que manté vives les seves esperances. Cada dia, reben cartes misterioses en una paperera, que llegeixen de dalt a baix per veure si hi ha alguna pista que els pugui alliberar. I així va passant el temps, fins que s’encén una espurna revolucionària.
L’obra Situació Bis, escrita per Manuel de Pedrolo i adaptada pel Teatre Sant Vicenç, ha estat seleccionada pel reputat Festival de Teatre Amateur de Girona (FITAG) per representar-se gratuïtament el 22 d’agost a les 21h al Pati de les Magnòlies, un espai emblemàtic de la Generalitat. Entre la quinzena d’obres que ha escollit el cicle, n’hi ha de catalanes, espanyoles i algunes de països estrangers: Colòmbia, Itàlia, Romania, Polònia, Rússia i Grècia.
Triomfarà la revolta dels presoners? De Pedrolo va escriure l’obra l’any 1958, en plena dictadura, però les reflexions que emergeixen de la pregunta continuen vigents. Així ho expressa un dels tres directors de l’obra, Marcel Castillejo, que fa equip amb Arnau Rodríguez i Maria del Valle. “L’obra aborda la perversió dels discursos polítics, les promeses incomplertes, les revolucions que sustenten el sistema en comptes de trencar-lo… De Pedrolo feia una denúncia molt clara sobre aquests temes”, explica.
El Teatre Sant Vicenç ha “posat al dia l’obra, sense tocar-la massa” i respectant “el registre i el to distòpic, tèrbol i misteriós que tant atrapa de Pedrolo”, amb un planter d’actors molt joves: Albert Taulé, Oriol Sabaté, Íngrid Mejà, Júlia Carrera, Genís Sabaté, Pol Juhera, Núria Garcia, Aina Coma, Marina Cantó i Pol Mallart.
L’adaptació sabadellenca de Situació Bis s’ha representat en petit format aquesta temporada del vestíbul del Teatre Sant Vicenç amb l’afany “activista” d’homenatjar “una figura molt important que, teatralment, ha estat poc representada”, comenta Castillejo. A nivell de taquilla, va funcionar tant entre públic jove com més gran, afirma. A Sabadell, només s’havien fet cinc o sis representacions de l’obra just després de la dictadura, el 1976. Alguns dels espectadors d’aquelles funcions van repetir.
