Vallès

Investigadors de la UAB troben l’evidència més antiga de gestió dels boscos

La troballa permet corroborar la presència de grups humans en la zona anys abans d’establir-s’hi seleccionant, marcant i controlant els boscos

Un equip de recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha identificat l’evidència més antiga de gestió dels boscos, a partir de l’anàlisi de diverses marques antròpiques localitzades en pilars de fusta de llorer (Laurus nobilis) de La Draga, a Banyoles, l’únic jaciment neolític lacustre de la península Ibèrica, d’entre 7.200 i 6.700 anys d’antiguitat.

La recerca l’han duta a terme Oriol López-Bultó, Ingrid Bertin i Raquel Piqué, investigadors del Departament de Prehistòria de la Universitat, i l’arqueòleg Patrick Gassmann, i s’ha publicat a l’International Journal of Wood Culture després de presentar-la al congrés «From Forests to Heritage», celebrat a Amsterdam.

L’estudi indica que els arbres van ser marcats amb diversos cops fets amb aixes. Sobre les cicatrius que van deixar els cops hi va continuar creixent la fusta, i entre cinc i deu anys després els arbres van ser talats i convertits en pilars que es van utilitzar en la fase inicial de la construcció del poblat.

Una troballa “de gran importància”

Marques com les trobades a La Draga s’havien identificat abans al jaciment suís d’Hauterive-Champréveyres, però aquestes tenen una antiguitat, pel cap baix, d’un miler d’anys posterior.

“La troballa té gran importància per l’extrema dificultat de trobar proves arqueològiques sobre quan i com els primers grups humans van començar a gestionar els boscos, atesa la degradació natural de la fusta al llarg del temps”, assenyala Oriol López-Bultó, primer autor de l’article.

La Draga és un dels pocs jaciments europeus en què els registres de fusta s’han conservat en bones condicions, en romandre submergits en la capa freàtica dels voltants de l’estany de Banyoles.

“Teníem indicis que les comunitats de La Draga gestionaven els boscos, però fins ara no ho hem pogut demostrar amb una evidència física tan contundent”, explica Raquel Piqué, coautora de la recerca. “Els resultats ens permeten, a més, confirmar la presència al territori del grup que va habitar a La Draga anys abans que aquest s’establís com a poblat seleccionant, marcant i controlant el bosc”.

Comentaris
To Top