Titanic va ser el primer gran èxit cinematogràfic que es va poder veure a l’actual cinema Imperial, inaugurat ara fa 20 anys, el 2003, a tocar de la Rambla. Passades dues dècades, el director de la mítica pel·lícula, James Cameron, ha portat sort en altres ocasions a l’equipament sabadellenc, amb les dues entregues d’Avatar que han sigut un èxit a taquilla. En aquest temps, a l’Imperial “s’hi han fet totes les estrenes, totes les pel·lícules del top 10 en recaptació”, subratlla el responsable dels cinemes de Sabadell, aquest i l’Eix Macià, Miquel Gratacós, que avança que s’està preparant la celebració del vintè aniversari del cinema. La supervivència d’aquest negoci -al cap i a la fi, és una empresa- demostra l’èxit que ha tingut aquest cinema a Sabadell, perquè “s’ha integrat perfectament a la ciutat i, en 20 anys, s’ha establert com un dels pocs de centre que queden en aquest país”.
I Gratacós ho valora molt, que Sabadell mantingui les dues sales de cinema que té integrades a la trama urbana, tant l’Eix Macià com l’Imperial, en una època en què, “per sort o per desgracia, els cinemes es mouen cap a les perifèries de les ciutats. Nosaltres vam anar a contracorrent”. Terrassa, Manresa, Girona i Mataró són alguns exemples de municipis en què els cinemes estan en centres comercials als afores de les ciutats; amb algunes excepcions de sales més petites, com la Catalunya de Terrassa.
El Saló Imperial va néixer tocant a la Rambla i, quan es va enderrocar, va retrocedir per poder-hi fer una plaça al davant. A diferència d’incomptables localitats on per anar al cinema s’ha d’agafar el cotxe, a Sabadell n’hi ha dos i en els dos casos s’hi pot arribar caminant, la qual cosa els responsables del cinema consideren que genera valor per a tot l’entorn, tant residencial com comercial.
El debat sobre l’obra
Quan en època de l’alcalde Antoni Farrés es va tramitar el projecte de reconversió de l’Imperial hi va haver una forta oposició al projecte d’enderroc. Una de les persones que no ho veia clar era l’actual president del Cineclub Sabadell, Esteve Badia, que recorda que, aleshores, “em va semblar malament, però sempre intentes ser positiu i tenir memòria perquè la façana actual és una modernització de la que hi havia. Per mi ha canviat que s’ha tirat més enrere i s’ha guanyat una plaça, que ha donat aire a la Rambla i ha anat molt bé. I a l’Imperial es va construir un bon cinema multisala”. Per la seva part, Miquel Gratacós defensa que “la façana es va enretirar per poder fer un lloc més acollidor, i la nova recrea l’original, adequant-la al temps actual”. El ‘nou’ cinema Imperial passava d’una sala amb cadires de fusta i sostres de palla a una sala 1 que modernitza l’original, i una desena de sales més. Segons el responsable del cinema, l’ampliació era necessària “per poder donar viabilitat econòmica a tot el projecte”.
Deixat ja de banda socialment el debat sobre la façana, i tenint en consideració el present, Badia considera que “poder passar les pel·lícules a l’Imperial és un autèntic luxe, perquè la majoria de cineclubs de Catalunya i Espanya les passen en sales polivalents, i no gaudeixen d’una sala totalment cinematogràfica com sí que és el nostre cas”. El president del Cineclub creu que una ciutat de la mida de Sabadell, i en els temps que corren on les opcions d’oci i entreteniment són abundants, “tenir cinemes al centre de la ciutat és un luxe que la gent hauria de valorar”. De cara als pròxims anys, el cinema Imperial vol mantenir-se al dia fent les inversions pertinents per tenir l’última tecnologia i atraure públic, tant ampliant el nombre de projectors 4K com millorant el so de les sales.
Multiservei
Una de les claus de l’Imperial també és el seu caràcter multiservei. A part de les pel·lícules en cartellera, el Cineclub hi fa les seves projeccions els dijous al vespre, el cinema també fa versió original, hi ha visites escolars, etc. Tot, perquè “la gent no tingui excuses per no venir”. Segons Gratacós, “si la pel·lícula és bona, la gent la ve a veure”, i els darrers exemples són Barbie, Oppenheimer i Megalodón 2, filmacions que “estan anant molt bé i s’estan convertint en les pel·lícules de l’any”.
Un altre repte que el cinema vol abordar en motiu del 20è aniversari és desmitificar que anar al cinema sigui car, recordant que les entrades de dilluns a dijous valen 5,50 euros o que els majors de 65 anys hi poden anar els dimarts per dos euros.
FOTOS | Així era el Saló Imperial els anys 50 del segle passat
