A Eduard Clarella (1961) se li farà estrany no passar hores amb qui considera “una família” ni ser “a casa”. El Bomber més veterà de Sabadell es jubila aquest agost i deixarà de compartir dies sencers de feina amb els companys del parc de Sabadell.
“Hauria continuat tota la vida. Però arriba un moment que t’adones que és el final d’un cicle”, explica. És complicat resumir tants anys d’una feina que comporta tantes emocions, admet. “Podria estar tres dies explicant-te desastres. Els dies més durs emocionalment són els que hi ha persones afectades enmig, quan s’incendia un habitatge, hi ha un accident de trànsit greu o un treballador industrial queda atrapat”, es lamenta. “Però quan algú necessita ajuda i sobreviu, és el més gratificant”, afegeix.
El Bomber Eduard Clarella es jubila a l’agost / VÍCTOR CASTILLO
Clarella va començar com a bomber el 1986 a Sant Feliu de Llobregat i Gavà. Un any després, es va traslladar a Cerdanyola, des d’on, a més, va encarregar-se de rescats d’emergència com a submarinista a rius, rieres, pous i el mar. Va arribar al Parc de Bombers de Sabadell el 1994, on va ser caporal, sergent i, de 2006 a 2010, cap del Parc de Bombers. Des d’aleshores, ha estat sergent.
Els bombers reben molta atenció mediàtica quan hi ha grans incendis, com el de fa 20 anys a Sant Llorenç Savall, on Clarella va ser. “Són els més vistosos, però són més perillosos quan són en un pàrquing o un soterrani, no pots sortir-ne ràpidament, no hi veus, és tot negre i fum, i les temperatures són molt altes”, apunta.
En aquesta feina, “l’estrès sempre hi és present”, perquè moltes situacions són límit, “amb persones atrapades que criden”, per això posa en relleu l’experiència i el treball en equip. Després de 38 anys, ho trobarà a faltar.
Última setmana de feina per al bomber sabadellenc / VÍCTOR CASTILLO
