Continuem amb la competició Sabadell vs. Terrassa. El Diari de Terrassa i el Diari de Sabadell ens volem sumar a la rivalitat entre capitals, des d’un punt de vista divertit. Les dues capçaleres hem engegat –de la mà i com a bons germans– una secció que servirà per posar en valor les virtuts de cada ciutat… i també fer enrabiar els veïns de l’altre municipi.
El vot és lliure. Ara bé, recorda que la darrera comtesa la va guanyar Sabadell. La Torre d’en Feu de Sabadell es va imposar al Castell Cartoixa de Terrassa. La construcció sabadellenca va obtenir un 52,4% dels vots dels lectors, mentre que la terrassenca es va haver de conformar amb el 47,6%.
Arriba la cinquena fase de la batalla: Can Colomer o Can Gambús, dues àrees urbanes marcades per la crisi de 2008.
CAN COLOMER: LA COSA VA LENTA, SÍ, PERÒ SEGURA, MIRANT CAP AL NORD-OEST
Avui ens ocupem del nord-oest de Terrassa. Allà hi ha un sector en projecció anomenat Can Colomer, al voltant de la carretera de Rellinars. S’hi van construir alguns blocs que romanen aïllats i constitueixen una anotació d’avenir després de les vicissituds experimentades pel projecte quan l’huracà de la crisi del 2008 el va fer trontollar. Van quedar carrers traçats i asfaltats, però tancats.
Can Colomer, juntament amb Can Marcet i les Aimerigues, era un dels tres grans sectors de creixement previstos al Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) del 2003. I és l’únic que, de moment, sobreviu. La cosa va lenta, sí, però segura. El lloc és un caramel: la B-40 a pocs metres, el parc natural de Sant Llorenç a tocar, com el metro. És molt probable que l’ampliació de la fase 2 del projecte, que permetrà desenvolupar el 38% del sector, amb gairebé 2.000 habitatges, s’aprovi enguany, per tenir enllestides les obres d’urbanització el 2025. Fins i tot, fidels al nostre esperit cultural indestructible, vam batejar com a avinguda de les Arts un eix viari que l’any passat va romandre diversos mesos acabat (pavimentat, amb mobiliari urbà, amb senyals), però tancat al trànsit. Es va obrir el 5 d’octubre. El que s’ha dit, lents, però segurs. Aquí amb prou feines es perceben els avions que solquen el cel de soroll a Can Gambús. S’escriu així, oi?
CAN GAMBÚS: UN PARC URBÀ EN CREIXEMENT, AMB ZONES VERDES I BEN CONNECTAT
Can Gambús és un barri en projecció i amb terreny per a créixer / victòria ROVIRA
Can Gambús és un barri jove i amb molta projecció. La zona, però, va néixer amb mal peu quinze anys enrere, colpida especialment per la gravíssima crisi econòmica que va arribar l’any 2008 i espetegant per la pressió immobiliària. Durant temps va ser una urbanització erma, sense vida, però amb el pas del temps la situació s’ha revertit i ara és una àrea cada vegada més atractiva. Bona prova d’això és que Can Gambús s’ha consolidat com una opció atractiva per establir-se a Sabadell.
En només dos anys, després d’un període d’estrès emocional com la quarantena, va guanyar un 10% d’habitants, que s’han establert majoritàriament a noves promocions de pisos. És la zona preferida per a moltes famílies que arriben a la ciutat. És cert que encara hi ha feina a fer a la zona, com per exemple atribuir-li identitat per millorar la fisonomia actual, donar-hi vida comunitària, implementar-hi una oferta educativa potent i millorar-ne el servei de transport públic, per exemple. Ara bé, les zones verdes i la connexió viària amb Barcelona, amb la C-58 a tocar, converteixen Can Gambús en una opció fiable per als que busquen començar una nova vida a la ciutat.
Parc de Can Gambús / MARCEL FERNÁNDEZ
A més, cal remarcar que s’hi situa un enorme parc urbà amb 11,5 hectàrees, el segon més gran de Sabadell, per darrere del parc de Catalunya. D’altra banda, el Parc Agrari de Sabadell hi és ben a prop, a tocar, amb més de mig miler d’hectàrees de patrimoni natural. I no hem d’oblidar un actiu del barri i de la ciutat, com ho és la Masia de Can Gambús, de la qual s’ha reformat la Capella per convertir-la en un espai de restauració amb una molt bona oferta cultural. Fa anys, al barri es va trobar un aqüeducte subterrani construït pels romans, que no eren pas ximples. Ben segur que sabien que era un bon lloc a tenir en compte.
