El tirador badienc del Club de Tir Sabadell, Chus Oviedo, explica la inaudita experiència viscuda al Mundial, que l’ha deixat molt tocat anímicament. Des del CAR de Madrid, les paraules i el to baix del jove tirador Jesús Oviedo al Diari de Sabadell delaten el seu estat anímic. “Ara mateix estic destrossat, totalment enfonsat”, admet.
La surrealista situació patida al Campionat del Món celebrat a Bakú (Azerbaidjan) és el motiu d’aquesta “gran frustració” personal. Una cosa és l’errada pròpia o la decepció per un resultat esportiu i una altra molt diferent, que unes circumstàncies totalment alienes t’impedeixen competir en les condicions adequades.
El Chus afrontava aquest campionat “amb moltíssimes ganes i il·lusió. M’havia preparat molt bé i tenia esperances de fer un gran resultat”. Fins i tot, somiava amb la possibilitat d’accedir a alguna de les dues places olímpiques pels Jocs de París’ 24. Encara que tenia rivals d’enorme vàlua internacional, finalment el seu principal enemic va ser la companyia alemanya Lufthansa. “Com altres vegades, havíem complert tots els protocols per facturar l’equipatge amb les armes i els corresponents números de sèrie que van per una cinta diferent de les maletes convencionals. Tot semblava controlat. Però una vegada a Bakú -era un vol amb escala- ens vam trobar sense maletes i sense armes”, diu amb resignació el badienc.
El problema va afectar a tota la delegació espanyola. “L’explicació que donava la companyia és que no hi havia espai al celler de l’avió i uns 40 equipatges van quedar retinguts a Frankfurt. Van assegurar que arribarien més tard. Encara quedaven 48 hores per la competició i pensàvem que tot quedaria en una anècdota”. No va ser així. D’entrada, l’actual campiona d’Espanya, Paula Grande, no va poder fer parella amb el Chus Oviedo en la competició mixta perquè no va arribar la seva carabina. “Ella tenia un xip en el seu equipatge i va poder comprovar que mai es va moure de Frankfurt”.
En el cas del tirador de Badia, la seva arma va acabar arribant abans d’afrontar la competició individual. Això sí, amb una sorpresa monumental: “quan vaig obrir la caixa, que estan superprotegides, unes peces de la carabina estaven fora de lloc. L’arma tampoc encaixava amb la silueta dins de la caixa, tot s’havia mogut d’una manera incomprensible. Estava desencaixada. No m’ho podia creure”.
Missió impossible
Sense la marca Walther de reparació a Bakú pel conflicte que mantenen amb el país asiàtic, el Chus va trobar la col·laboració d’un grup de mecànics per intentar redreçar les peces. “Fins i tot em vaig emocionar i ho agraeixo, però era impossible competir en condicions. Ni l’arma estava bé ni jo estava prou concentrat. Vaig sentir una enorme frustració i ara encara estic en xoc. No he gaudit ni del temps de descans”. Tocarà refer-se pensant en l’Europeu de l’any que ve.
