“Vaig estar mesos, anys, donant-hi voltes. Vaig esperar que els nens es fessin grans i llavors vaig fer el pas”. L’Anna, de 55 anys, va decidir divorciar-se el gener passat, després de més de dues dècades de relació. El seu cas, com el de tantes altres parelles sabadellenques, fa caure un mite: el setembre no és el mes de les ruptures.
2022 va acabar amb 706 demandes de divorci als jutjats de Sabadell. D’aquestes, un terç (230) es van produir el primer trimestre (gener-març), i la resta es van repartir a la resta de l’any, segons les dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). L’explicació? Un procés de divorci comporta temps per gestionar emocions, i també paperassa. Si hi ha discussions a l’agost, difícilment hi haurà divorci el mes següent.
“Això del setembre és una mica mite. Una decisió així és difícil, per això se sol donar en moments clau de l’any: hi ha casos després de l’estiu, però també després de les festes de Nadal o la Setmana Santa”, exposa Raquel Bardella, advocada especialista en Dret de Família, que relaciona les ruptures amb el context social, i no tant amb la convivència vacacional. “L’inici d’any o del curs és un moment de presa de decisions. Igual que dius ‘aniré al gimnàs’, doncs et poses a buscar un advocat!”, fa broma.
Els jutjats de Sabadell, en una imatge d’arxiu / LLUÍS FRANCO
L’experta, que col·labora per al bufet sabadellenc Delgado Lorente Advocats, sosté que el divorci no només depèn d’una mala relació entre cònjuges. Entren en joc altres factors com l’edat dels fills, com en el cas de l’Anna. “Moltes parelles, encara portin molt temps deteriorades, esperen que fills siguin més grans prendre la decisió”, sosté Bardella. Així, tot i que la majoria de parelles (65%) tenen menys de 50 anys a l’hora de divorciar-se, les separacions a una edat avançada (+60) s’han multiplicat per cinc a Catalunya els últims 20 anys.
Els motius econòmics també condicionen el procés i no sempre tenen solució fàcil. “Vaig trigar més temps a separar-me perquè va ser un embolic decidir què fèiem amb la casa de la platja”, expressa el Joan, de 57 anys, que va tenir més problemes per resoldre què feien amb els béns en comú que amb la gestió dels fills.
/ VÍCTOR CASTILLO
Divorciats amb divorciats
Els models de família han canviat. Cada cop hi ha més famílies reconstituïdes –segons o tercers matrimonis amb fills de les seves parelles anteriors–. Això és tot un trencaclosques per als tribunals, que han de protegir els drets dels menors. “Cal fer compatible les custòdies dels fills dels uns amb els de l’altre i que coincideixin amb aquells que tinguin en comú per tal que mantinguin el vincle. Per això, és important deixar les coses ben definides des del principi”, sosté Bardella.
El 70% dels divorcis de Sabadell han estat de mutu acord en els últims cinc anys, segons el CGPJ. En pocs casos s’arriba a judici. S’acostuma a anar per la via ràpida i tancar-ho com més aviat millor. Aquest consens no és real, segons Bardella, perquè moltes vegades l’acord no es pot complir i cal acudir als tribunals anys després del divorci. “Hi ha homes asfixiats perquè segueixen pagant la hipoteca de la casa familiar, i a més han de fer front a una altra hipoteca o lloguer i a la pensió dels fills”.
Mentre que el nombre de divorcis va en caiguda –el 2022 es van produir 706 ruptures, un 14,5% menys que fa cinc anys–, les modificacions de mesures sobre les separacions han experimentat un lleuger augment (387 casos, +1,8% respecte al 2017). “De vegades, no anar a judici és una solució a curt termini. Se signa per sortir del pas i no entrar en controvèrsia i després ve el penediment”. sentencia Bardella. “El moment és irrellevant. El més important és deixar-ho tot tancat i per escrit”, hi coincideix l’Anna, que parla amb coneixement de causa.
