El guanyador de la 56a edició del Premi Prudenci Bertrana 2023, Jordi Solé, entrecreua el glamur de Hollywood amb la Costa Brava i una història d’amor impossible a L’any que vaig estimar Ava Gardner. Amb la Tossa dels anys 50 i el rodatge de Pandora i l’holandès errant com a escenari, el relat ficciona les vivències d’Ava Gardner, Frank Sinatra i Mario Cabré amb els records del protagonista, Pol Mas, per a qui la pel·lícula va marcar el pas de la infància a la joventut.
L’escriptor i periodista sabadellenc admet que amb el llibre ha sortit de la seva “zona de confort”. “Però veient el resultat no ho dec haver fer tan malament”, reflexiona amb una mitja rialla. El Bertrana és el degà dels Premis Literaris de Girona, lliurat dimarts al vespre a l’Auditori.
El sabadellenc Jordi Solé no amaga que la novel·la, en part, va sorgir arran de la seva fascinació pel setè art. “Soc molt malalt de cinema”, assegura. Ja coneixia la història que envoltava el rodatge de Pandora i l’holandès errant, però una visita d’estiu a Tossa de Mar amb uns amics va activar-li la vena literària. “Em va sorprendre de quina manera, setanta anys després, Ava Gardner encara continua essent-hi present; i a partir d’aquí, vaig pensar que a darrere hi havia una història”, admet.
Com també li passa al seu protagonista, Jordi Solé admet que, a Gardner, ell l’estima “de tota la vida”. Però que va ser llegint la biografia de l’actriu (una de les primeres coses que va fer per documentar-se) quan el sentiment se li va reforçar. I de fet, com un joc literari, l’escriptor manlleva una de les paraules amb què constantment Gardner es dirigeix als seus lectors -els hi diu ‘encant’- per servir-se’n i plasmar-la a la novel·la.
A L’any que vaig estimar Ava Gardner, l’escriptor i periodista també s’allunya de la imatge que més es té de l’actriu. “Segurament tothom la recorda per quan va estar-se a Madrid; però sis o set anys abans, quan va aterrar a Catalunya per al rodatge, era una persona completament diferent, relativament naïf”, explica. Aleshores, tot i ja haver-se casat dues vegades, Gardner tenia tan sols 28 anys, “era la primera vegada que feia moltes coses i tenia elements de dolçor que van captivar-me força”, explica Solé.
Per a ell, escriure la novel·la també ha estat un repte. Perquè del relat històric o de suspens, ara ha afrontat un altre registre: una història d’amor. “He sortit de la meva zona de confort; i de fet, és el meu primer llibre on ningú mor”, explica amb ironia.
“Una cosa que em sorprèn, i no diré que m’incomodi, és aquesta mena de necessitat d’etiquetar un escriptor: a mi m’agrada pensar que jo soc un explicador d’històries”, reflexiona Jordi Solé. “Però sí que és veritat que per a mi aquesta novel·la ha estat tot un repte perquè afrontava una història d’amor”, conclou l’escriptor, avançant que seria “absurd” dir que al darrere no en vindran d’altres.
L’any que vaig estimar Ava Gardner s’ha imposat a 73 originals més que s’han presentat aquest 2023 al Prudenci Bertrana. El guardó està dotat amb 30.000 euros.
