Noves troballes rellevants per al patrimoni històric i patrimonial de Sabadell. Les prospeccions arqueològiques que s’estan duent a terme al solar del carrer Raval de Dins (43-45), on ja s’hi han localitzat diverses sitges i forns de ceràmica, permeten ampliar la informació sobre la vida dels darrers set-cents anys en aquest sector de la ciutat (Via de Massagué – Raval). Aquests treballs també han servit per descartar el pas del tram de la muralla del Sabadell del segle XIVper aquest solar.
Una de les seves particularitats han estat les diverses estructures que encara es conserven a peu de carrer, dels diversos habitatges que hi ha hagut al llarg dels segles: “En l’àmbit de conservació, aquestes troballes són excepcionals. La Via de Massagué i el carrer Raval de Dins es troben a nivells diferents, i això ha permès conservar parets, el forn…”, explica l’arqueòleg sabadellenc Òscar Matas, encarregat de les prospeccions. En aquesta línia, el tècnic del Museu d’Història de Sabadell, Genís Ribé, celebra que amb aquestes noves troballes “continuem acumulant un coneixement, des de l’època medieval fins època contemporània, gràcies al ritme de la construcció que tenim a la ciutat, l’ajuda dels promotors i la col·laboració de totes les administracions, tant la de l’Ajuntament com de la Generalitat”.
Tot i estar escapçades, les diverses sitges d’època medieval localitzades s’han pogut datar gràcies a les restes de ceràmica –plats, gerres, cassoles– excavades, característiques de finals del segle XIII i principis del XIV, moment on agafa forma el Raval. “S’han trobat les estructures d’emmagatzematge de cereal, però no queden restes d’aquests habitatges”, detalla Matas, mentre afegeix que en aquest espai, sigui documentat i comprovat arqueològicament, es poden datar a partir del segle XVII, ja en època moderna, quan el Raval és un barri artesanal de ceràmica, amb nombrosos forns (Ventura, Escaiola…).
/ AINA TORRES
És en aquest moment (segle XVII) on els amagatalls prenen força entre els habitatges, fruit d’un període de crisi política i econòmica, com els que es van localitzar l’any 2021, 100 metres més avall direcció plaça de l’àngel. I en aquest solar no n’ha estat una excepció, ans al contrari: “Al número 43 n’hem localitat dues, una de les quals aturada a mig fer, per no topar amb el forn (1862) del número 45, que encara hem d’acabar d’excavar. En la segona fase de l’excavació mirarem d’excavar-la, ja que ara tenim un fonament de formigó que ens ho impedeix”.
Però entre les singularitats de les prospeccions en aquest solar, que va comptar amb el segell de l’arquitecte modernista sabadellenc Juli Batllevell, amb el primer habitatge (1894) amb la façana a la Via de Massagué, han estat una colònia americana Murray Lanman, de meitats del segle XIX, un botó amb una estrella de vuit puntes, propietat d’un comandant militar una peça de dòmino i dos soldadets de plom.
/ AINA TORRES
“Lamentem la poca sensibilitat econòmica”
La propietat del solar, l’empresa Mañero Constructors, a través del constructor Pere Mañero, celebra que aquestes prospeccions serveixin per al “coneixement arqueològic, patrimonial i històric de la ciutat”, però lamenta que tot el cost econòmic de les prospeccions recaigui en la propietat del terreny. “La Generalitat té una partida d’ajudes per a excavacions arqueològiques molt minsa, ja que inclou tot el territori, però en l’àmbit municipal la sensibilitat és nul·la”, lamenta.
En la mateixa línia, Mañero, suggereix alguna “fórmula” perquè els propietaris no hagin de fer front a una despesa econòmica que en molts casos supera les previsions inicials. “Quan compres el solar, saps que té una expectativa arqueològica, però el cost pot anar entre l’1 i el 10, i en aquest cas ha superat qualsevol previsió. Sabem que el temps no el podem calcular, però l’impacte econòmic tampoc”.
Un cop finalitzi la fase 2 –màxim d’un mes–, i obtinguin la llicència d’obres, Mañero Constructors iniciarà la promoció que constarà de sis habitatges, pàrquing i un local comercial.
/ AINA TORRES
/ AINA TORRES
