Les excavacions arqueològiques que des del novembre passat s’estan duent a terme al solar de la via de Massagué (10-14) i del Raval de Dins (15-17-19) han permès als arqueòlegs documentar la vida a la ciutat al llarg de sis-cents anys, entre finals del segle XIII i XIX, des de sitges per emmagatzemar-hi gra, fins a un amagatall que podria ser de la Guerra Civil.
Ara, un cop entrats a la fase final, s’han pogut excavar dues grutes del segle XVII que destaquen per la seva espectacularitat a mesura que t’endinses en el subsol de la ciutat: “Són passadissos subterranis en forma de zig-zag que poden anar des dels 5 fins als 40 metres i que acaben en una sala amb un banc corregut”, explica Pep Molina, d’Arrago SL, l’empresa encarregada de les prospeccions.
Aquestes construccions neixen en un moment convuls, coincidint amb el Corpus de Sang, la guerra dels 30 anys o la presència de bandolers, fets que podrien explicar el motiu pel qual es feien aquestes galeries subterrànies, segons apunta Molina, si bé és cert que no es pot afirmar amb seguretat. “Exactament, ningú sap per què es feien. No hi ha documentació i es feien a l’esquena de l’administració”, afirma.
Tanmateix, no es descarta que s’utilitzessin per amagar-hi objectes de valor o els membres més joves de les famílies per evitar ser raptats per anar al front.
Vista aèria del solar amb els arqueòlegs treballant-hi / VICTÒRIA ROVIRA
Armament, forns, sitges i un segell
Cal recordar que en aquest solar s’ha pogut trobar un tram de la muralla del Sabadell del segle XIV i part del fossat, on s’han trobat ossos de cavalls i boví, amb un gran casal (residència) que permetria explicar la troballa del segell i part d’una ballesta i armament. “Això només ho tenia gent molt important que ho utilitzava per segellar documents o cartes amb cera. Són elucubracions, però aquí, durant el segle XVI-XVII, hi havia una important família ballestera”, detalla.
Les sitges de diverses èpoques, principalment d’època contemporània, i forns de terrissa d’època moderna de la família Escaiola converteixen aquest solar en una mina d’història.
