Gimnàstic i Centre d’Esports han protagonitzat duels a cinc categories diferents del futbol estatal, una circumstància molt poc habitual. És un duel ple d’històries, ratxes i contrastos. No és, estadístiques en mà, un terreny gaire propici pel conjunt arlequinat que ha viscut anys de sequera.
El recorregut d’enfrontaments entre els dos clubs fins i tot es remunta a amistosos en categoria regional a finals de la dècada dels vint i inicis dels trenta. Si ens centrem en divisions d’àmbit estatal, el primer duel seria a Segona Divisió A la temporada 45/46 i va acabar amb un 0-1, un signe que no s’ha repetit gaire. De fet, d’un total de 26 partits en terreny grana, el Sabadell només ha pogut sortir victoriós en sis ocasions i ha esgarrapat 4 empats. La resta, 16, han estat derrotes.
Trobem llargs períodes de sequera arlequinada. Precisament, el gol de Pau Víctor la passada temporada va trencar una ratxa de 23 anys sense guanyar al feu tarragoní. Però encara hi ha una fase pitjor de 47 anys, entre el triomf més contundent (1-4) de la història i l’1-2 de la temporada 97/98 a l’extinta Segona B. Van ser un total de 10 visites sense celebrar la victòria. És cert, també, que en moltes temporades no han coincidit a la mateixa categoria.
Pedres, dues seguides i un 5-0
Precisament aquest 1-2 de l’any 98 -amb gols de Piti i Antonio remuntant un 1-0 en el tram final- tindria continuïtat la temporada següent (98/99) amb un 0-1 (gol d’Alfredo de penal en el m. 88) que va provocar greus incidents. Era la penúltima jornada i aquell resultat va col·locar el Nàstic amb un peu i mig a Tercera Divisió. El Sabadell no s’hi jugava res, però va posar, segons els aficionats locals, un excés d’intensitat interpretant una possible prima de tercers. Al final del partit, diverses pedres van impactar en el bus de l’equip i va intervenir la policia per evitar mals majors. També alguns aficionats van patir l’enuig grana.
És l’única vegada que el conjunt arlequinat ha encadenat dues victòries consecutives, un fet que aquest diumenge podria repetir després del 0-1 del curs passat, l’últim triomf, per cert, de Gabri Garcia a la banqueta sabadellenca. El Nàstic estava en el seu millor moment (‘13 de 15’) i el Sabadell arribava amb un ‘2 de 12’.
Cinc categories estatals han viscut duels. El millor balanç arlequinat, globalment, el trobem a Segona Divisió A: el Sabadell va puntuar en 5 de les 9 visites, amb dues victòries. Això sí, l’últim antecedent a la categoria de plata va acabar amb un dolorós 5-0 en el debut de Jorge d’Alessandro. Una maneta que no evitaria el posterior descens de l’equip tarragoní mentre el de Lluís Carreras celebrava la permanència.
A Primera Divisió, s’han vist les cares dues vegades, amb un triomf per cada cantó. I si baixem fins a la Tercera Divisió -que en la dècada dels seixanta i setanta era realment la tercera categoria estatal-, el Sabadell va sortir escaldat (3-0 i 2-1). Fins i tot l’única eliminatòria de Copa (76/77) va acabar malament. El Nàstic va remuntar (3-0) l’advers 2-0 de la Nova Creu Alta. Aquest diumenge, un nou capítol d’aquesta història de contrastos a Primera Federació.
