El grup d’havaneres Tela Marinera s’acomiada dels escenaris. Després de 45 anys de música han dit adeu amb un concert a la festa major de Les Termes, la seva última actuació oficial. Al seu darrere queden centenars d’actuacions, esdeveniments, col·laboracions, un disc l’any 95 i fins i tot una actuació especial durant els Jocs Olímpics de Barcelona 92. Per repassar tota aquesta història Pere Ayguadé i Pere Pascuet, baix i baríton del grup juntament amb Jordi Ayguadé, tècnic de so, han respost les preguntes del Diari.
Com i quan va néixer el grup?
Al principi formàvem part d’El Ciervo. Cadascú de nosaltres estava en diferents seccions, fins que un dissabte de l’any 1977 algú va proposar crear un grup d’havaneres i a resta ens va semblar bé. Del grup original quedem només dos, els Pere’s.
De quina forma us organitzàveu?
Vam començar amb 13 integrants i assajàvem els dissabtes a la tarda a un local d’El Ciervo. Primer un del grup-Sebastià Nieto– feia de mestre, fins que vam fitxar en Conrad Oliver-mestre i acordionista- i ell ens va posar a to. Als inicis era tot molt espontani, sabíem el més bàsic i cadascú aportava els seus coneixements.
D’on va sorgir el nom del grup ‘Tela Marinera’?
Un cop creats ens vam establir com a secció d’El Ciervo. Però per créixer com a grup havíem de tenir un nom propi i vam pensar en aquest, en relació amb el món de les havaneres, que alhora té a veure amb el món mariner. Tot i això, el nom oficial el vam establir un cop vam deixar El Ciervo.
Què va passar?
Al principi ells no volien que tinguéssim nom propi. L’anècdota que ho va propiciar tot és que a principis dels 90 vam actuar en un míting d’Antoni Farrés. I això no va fer gaire gràcia a la junta d’El Ciervo d’aquell moment, perquè ells no participen en actes polítics. Situació que va generar petites tensions i va motivar al fet que ens separéssim de l’entitat. Uns petits problemes que amb el temps hem solucionat, de fet alguns de nosaltres mai n’hem deixat de ser socis.
Tela Marinera durant l’ultim concert / David Chao
Com van ser els inicis ‘en solitari’?
Al principi encara teníem projectes en comú amb El Ciervo. El més conegut era una trobada de grups d’havaneres del Vallès que es feia a la Bassa. Una marató ininterrompuda en què 12 grups actuaven des de les 16 h fins a les 22 h. Així doncs, en establir el grup oficialment la trobada va passar a ser únicament nostra. Va durar uns 6 anys des del 90 fins al 96.
Un acte important doncs.
Oi tant! De fet, vam ser dels primers a inaugurar la illeta de la Bassa. Des d’allà es cantava i anaven passant barques per l’aigua. Fins i tot ens patrocinava el Rom Pujol. Ho celebràvem en dates de l’Aplec de la Salut, però durant dos anys seguits va ploure i, en haver d’anul·lar, la cita va perdre pistonada i ja no la vam recuperar.
Quin àmbit d’actuacions heu tingut aquests anys?
Sobretot hem actuat al Vallès, comarques del voltant i alguns festivals d’arreu de Catalunya. Mai ho hem fet per diners, de fet tot el que hem guanyat ho hem reinvertit sempre en el grup. Com a anècdota podem dir que vam ser l’únic grup d’havaneres que va actuar a les olimpíades del 92.
Com va anar això?
Ens van contactar per actuar durant un sopar dels àrbitres que participaven en els Jocs. Volien mostrar-los una part de la cultura catalana i vam tenir la sort de poder-hi participar.
És la més especial que teniu?
Una de les que més, perquè als 90 també vam actuar al Palau de la Música. El vam omplir dos cops!
El públic va acompanyar al grup en el seu últim concert / David Chao
I com és que ara ho deixeu?
Els últims anys assajàvem a casa de membres del grup. Encara teníem empenta, però el confinament ens ha frenat. La majoria som ja grans i algun dels joves no es veu amb ànims de continuar. En general ja hem fet tot el que havíem de fer.
I feu l’ultim concert a Les Termes, per què?
Doncs perquè sempre hem actuat a les festes majors de la ciutat. Enguany també i com la de Les Termes és l’última que se celebra ens va semblar bona idea. Tot i això, ens hauria agradat acomiadar-nos a Sant Roc.
Què ha passat?
Vam parlar amb l’Ajuntament, però no ens van donar els recursos que necessitàvem. És una pena perquè després de 45 anys, de tota la trajectòria i la defensa de la cultura catalana que hem fet els barris creiem que ens mereixíem un petit suport. I això que sempre hi hem tingut bona relació.
Centrant-nos en el comiat. Què ha representat el grup per vosaltres, amb què us quedeu?
Amb la companyonia i ambient de família que hem creat. Sempre ho hem fet per passió, perquè ens agrada el que fem. Han estat molts anys, molta gent i vivències. Un viatge increïble.
