El nom d’aquesta plaça, al Centre, sempre ha despertat el somriure i la burla dels més petits. “De veritat que es diu del pipí?”, s’han preguntat molts sabadellencs quan eren encara estudiants d’infantil o de primària. Fins que un dia descobrim que, efectivament, la plaça del Pi-pi no té res a veure ni amb el pipí ni amb orinar. La senzillesa de l’origen del nom fins i tot fa dubtar els infants, que no acaben de veure la idea que es digui “del pipí” tan forassenyada. La plaça, a la intersecció del carrer de Calderón i el de Gràcia, es diu així perquè compta amb dos pins plantats. Certesa o invenció dels adults per xafar la guitarra dels més petits? Doncs cent per cent verídic, ja que fins al 2019 aquesta plaça no tenia nom – atès que no hi ha números postals–; i per pressió popular se la va acabar anomenat així de forma oficial. Tothom es referia a aquest punt de la ciutat com la plaça del Pi-pi i el 20 de maig del 2019 l’Ajuntament va aprovar el nom al nomenclàtor. S’escriu amb guionet, segons la normativa, perquè es tracta d’un topònim compost a partir de dos elements repetitius.
Aina Torres /
