Les actuals instal·lacions del Club de Tennis Sabadell no tenen res a veure amb els seus orígens. L’evolució ha estat espectacular d’ençà que la junta directiva de l’entitat va decidir en el decurs de l’any 1957, veient l’acceptació que l’esport del tennis tenia, adquirir uns terrenys situats dalt d’un turonet que hi havia per sobre de l’aleshores camp de futbol de l’Espanya (el 1958 va fusionar-se amb el FC Atlètica Sabadell, canviant de nom), d’una bòbila i de la fàbrica de Manufactures Carol. Se’n deia ‘la vinya de cal Corominas‘, que quedava al costat de l’actual Parc Catalunya. Era un terreny de 7.738 metres quadrats, susceptibles d’ampliacions futures. La proposta de comprar-los va ser treballada pel directiu Joan Bombardó Miquel.
La junta presidida per Menna Claramunt Cruells va demanar un préstec a la Caixa de Sabadell avalat per tota la Junta i es van emetre uns títols socials que es podien pagar a terminis. El projecte es va fer en dues fases, la primera incloïa la construcció de 4 pistes de terra batuda, més unes parets d’entrenament (frontó) i la urbanització del terreny. La segona fase preveia adquirir més terreny, cosa que es va produir el juny de 1959, per destinar-los a una piscina exterior, un edifici amb oficines, bar, restaurant i salons socials, així com la possibilitat d’augmentar el nombre de pistes. El projecte va ser executat per l’arquitecte municipal, Gabriel Bracons i el constructor va ser Josep Roig (Construccions Roig).
La inauguració oficial va tenir lloc el 7 de desembre de 1958, amb la benedicció per part del rector de la parròquia de Can Rull mossèn Joaquim Llaverol i una sèrie de partits a les 4 pistes entre els jugadors joves del Club. Un cop feta la segona fase, va haver-hi una altra celebració a la primera setmana de maig de 1960, amb l’organització d’una Setmana del Tennis, que incloïa un Concurs Nacional que va comptar amb la participació Josep M. Draper i Lluís Barril jugadors de primera categoria nacional i components de l’equip espanyol de la Copa Davis, i de Joan Gisbert, Santiago de Sentmenat, Jordi Sindreu i Pere Loewe, tots ells components de l’equip espanyol de la Copa Galea.
Ampliacions
El gener de 1969, el president d’aleshores, Salvador Planas Vadrí, en representació de la junta va tornar a comprar més terreny, aspecte que s’hi va tornar a reincidir l’agost de 1972 sota la presidència de Joaquim Garriga Brutau. Amb totes les adquisicions hagudes el club disposava d’un total de més de 17.100 metres quadrats. Des de 1967 fins al 1969, s’hi va jugar diverses edicions del concurs internacional Trofeu Qualitat de Sabadell, amb la participació de jugadors de primer nivell, tant nacionals com estrangers, entre els quals destaquen: Antoni Muñoz, Barry Gerogthy, Enric Molina, John Gardner, l’australià Colin Stubs i el colombià Jairo Velasco.
En aquestes pistes s’hi han disputat gran quantitat de campionats, ja fossin socials, com nacionals, regionals i intercomarcals (per exemple, la Penya Arlequinada, que encara es disputa avui dia) i s’hi han format multitud de jugadors vallesans i que va tenir un període molt rellevant (1959/1962 i 1969/1974) quan el director de l’escola era Joaquim Moure. Els anys 1973 i 1974 l’equip masculí aconsegueix el campionat d’Espanya de 3a i de 2a categoria, respectivament.
L’agost de 1981, es va organitzar el campionat d’Espanya júnior, masculí i femení, amb la participació de Martín Jaite, Josep A. de la Fuente i els germans Marisa i Emilio Sánchez Vicario, entre altres jugadors júniors de primer nivell nacional. Fins al 1987 s’hi van disputar campionats d’Espanya i de Catalunya en diverses categories.
Un nou club
La idea de crear un nou Club comença a gestar-se l’any 1990, però no es plasma en un projecte definitiu fins a l’abril de 1997, després de diferents intents fallits de tirar-ho endavant, ja que el club anava perdent socis i activitat i es veia clar que s’havia d’anar a un club poliesportiu. És la Junta presidida per Adolf Villuendas Colomer, amb la col·laboració dels vicepresidents August Serra Ferrer i Martí Sala Roca i del directiu Josep Peretó Comins, la que agafa el “toro per les banyes” i s’hi llença de ple.
La inauguració de la primera fase (piscina interior i nova exterior, nou gimnàs, pistes de pàdel, àrea termal i vestidors nous) es produeix l’octubre de 1999. Les successives ampliacions es duen a bon terme a partir del setembre del 2000 (obres a planta semisoterrani, ampliació del gimnàs i altres més petites), l’octubre de 2002 (4 noves pistes de tennis), el maig de 2004 (nou restaurant, cuines i bar, pistes d’esquaix, sales d’activitats dirigides, etc.) i finalment, sota la presidència de Manel Jiménez Marqués, en els terrenys municipals situats a la cantonada Rafael de Casanova/Prat de la Riba s’hi construeix un pàrquing cobert, una pista poliesportiva, espais per gimnàstica, pistes de tennis i de pàdel, que s’inauguren l’octubre de 2011.
L’Open que s’està jugant avui dia, va començar essent un torneig de caràcter nacional fins al 2006 i és a partir del 2007 quan s’inicia la participació internacional, caràcter que manté fins ara sota la presidència d’August Serra. Ara s’està perfilant la construcció de noves pistes de pàdel.
