Al número 22 de la Rambla s’hi troba l’antiga comissaria de la policia armada de Sabadell. Un edifici d’amarg record per tots els antifranquistes de la ciutat, sobretot pels qui van ser detinguts, interrogats i maltractats dins les seves parets. Per recordar-ne la seva història el Museu d’Història i l’Ajuntament han realitzat aquest diumenge un petit homenatge a les víctimes i també han inaugurat una placa que explica la història de l’immoble així com la repressió del franquisme. D’aquesta manera l’edifici s’ha convertit en el 9è Espai de Memòria Històrica de Sabadell.
“Mai ho hauríem d’oblidar”
La cita ha començat al voltant de les 12 h del migdia amb la projecció d’un vídeo. En aquest s’han pogut veure imatges de les mobilitzacions dels anys 70 a Sabadell, gravades clandestinament, que actualment es troben a la Filmoteca de Catalunya. Un primer tast que ha permés posar context històric de l’època i de la repressió que es vivia. A continuació, s’han presentat els testimonis de 5 sabadellencs que van ser retinguts a la comissaria: Ramon Vallvé , Paqui García, Ramón Muñoz, Carmen Prados i Juan Ignacio Valdivieso. Tots ells han volgut recordar “algunes històries que mai hauríem d’oblidar”.
És el cas de Paqui García, qui va ser detinguda amb només 18 anys. “Recordo les agressions i vexacions, quan vaig entrar jo estava embarassada de bessons i per culpa d’un cop durant l’interrogatori vaig perdre un dels meus nadons”, ha explicat.
Paqui García explicant el seu testimoni / David Chao
A Carmen Prados la van detenir quan feia pintades per l’1 de maig. “La policia ens va veure i perseguir. Jo vaig córrer, però em van disparar a la cama. A l’informe de l’hospital els agents van obligar els metges a posar que la ferida me l’havia provocat una caiguda a terra”, ha recordat.
Per José Ignacio la detenció va ser terrible. “Em van enxampar al 73 quan repartia octavetes en suport a Marcelino Camacho. Em van torturar lligant-me les cames i fent-me caminar com un ànec i també m’il·luminaven constantment perquè no pugues descansar”, ha afirmat.
Ciutat referent
A continuació, ha intervingut Josep Font, responsable de la Xarxa d’Espais de Memòria del Memorial Democràtic de Catalunya. En les seves paraules, Font ha destacat la tasca de la ciutat pel record de la lluita antifranquista. “D’espais vinculats a la repressió franquista n’hi ha pocs, així que és d’agrair que a Sabadell n’hi hagi tants”. És per això que ha assegurat que: “Per nosaltres és una ciutat referent en aquest aspecte”.
La placa de l’exterior permet recordar la història de l’edifici / David Chao
A l’acte també hi ha participat Sílvia García, regidora d’Acció Social. “El nostre objectiu és el de posar en valor el passat democràtic de la nostra ciutat i donar veu a aquelles persones que van viure aquella època”, ha comentat. A més a més, la regidora ha confirmat que el 2024 hi haurà dos espais més de memòria democràtica a Sabadell. Aquests seran l’Església del Sagrat Cor i Església de les Mares Escolàpies, on es van acollir assemblees dels moviments socials antifranquistes.
Per acabar la cita s’ha pogut escoltar la cançó ‘Campanades a Morts’ de Lluís Llach. Tema que parla de la repressió policial de l’època i recorda els fets del 3 de març de 1976 a Vitòria. Dia en què la policia franquista va matar 5 persones durant una vaga obrera.
