Com s’havia anunciat fa uns mesos, Sabadell tindrà dues noves llambordes Stolpersteine. José García Campillo i Pere Sabater Carbonell tindran des d’aquest diumenge les pedres de la memòria a la ciutat. Es tracta de dos deportats que van viure, respectivament, al carrer de la Serralada, 49, i al carrer d’Horta Novella, 115.
Fruit d’una investigació del president de l’Amical de Mathausen, Juan Manuel Calvo, l’any 2020 es va confirmar la relació d’aquests dos deportats amb la ciutat, una recerca que va ser aprofundida i ampliada pel Museu d’Història de Sabadell. Amb aquestes noves incorporacions, el municipi tindrà a partir d’ara un total de 63 llambordes stolpersteine.
Actes a Sabadell
L’acte d’homenatge en el qual tindrà lloc la col·locació de les dues stolpersteine se celebrarà aquest diumenge 12 de novembre davant dels domicilis on residien García Campillo i Sabater Carbonell.
Primer, a les 11 h, s’instal·larà la llamborda en record de José García Campillo, capturat i empresonat per l’exèrcit nazi i deportat a Mauthausen al 1940 i assassinat l’any 1941 al camp de Gusen. L’acte comptarà amb la presència de familiars provinents de França, país on van restar exiliats.
Tot seguit, a les 13 h, s’instal·larà la llamborda de Pere Sabater, deportat a Dachau el 1944 i alliberat del camp l’any 1945. També hi assistiran familiars i descendents.
Actualment, Sabadell té documentats un total de 63 deportats als camps nazis als quals la ciutat recorda mitjançant aquestes llambordes que representen un retorn simbòlic al municipi d’aquestes persones, i facilita que la ciutadania conegui la magnitud dels fets i l’impacte que van tenir també sobre la població sabadellenca. El llibre-catàleg de l’exposició “Deportats. Sabadellencs als camps nazis (1940-1945)”, editat pel Museu d’Història de Sabadell, descriu les històries de vida de totes aquestes persones.
Les stolpersteine, “pedres que fan ensopegar” en alemany, són una obra creada per l’artista berlinès Gunter Demnig i representen una important eina educativa per treballar amb els centres projectes de memòria històrica, com ara el que es du a terme a l’Institut Agustí Serra, en el qual es treballa el tema dels deportats sabadellencs des d’una perspectiva multidisciplinar. També el Museu d’Història organitza diferents tallers i itineraris guiats per les diverses llambordes de la ciutat, que ofereix a les escoles com a activitats formatives.
El deure de dignificar els sabadellencs deportats als camps nazis: “Era un deute moral”
