Sabadell homenatjarà novament els sabadellencs deportats als camps de concentració nazis. L’acte de record es farà el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust, aquest dijous 27 de gener. Enguany, novament es farà l’acte institucional a la plaça de Montserrat Roig (Avinguda-Eixample), on hi ha el memorial dedicat a les víctimes del nazisme. Serà a les 18 h.
Llambordes ‘Stolpersteine’ per recordar les víctimes del nazisme a Sabadell / D.S.
Actualment, a Sabadell hi ha 61 Stolpersteine i enguany se’n posaran dues més, dedicades a Pere Sabater Carbonell i a José García Campillo. Fins ara s’han localitzat totes les persones de les quals s’ha tingut constància que van ser deportades. En tot cas, fonts municipals expliquen que també es renovaran les que estiguin més gastades, ja que com que estan a peu de carrer estan exposades a trepitjades i a les mateixes inclemències del temps, per la qual cosa es poden deteriorar més ràpidament.
Tanmateix, el 27 de març està previst que es posi per primer cop a la ciutat de Sabadell una pedra de la memòria, de les quals fins ara només n’hi ha a Mallorca. Retrà homenatge a la miliciana de Can Rull Maria Garcia Sanchís.
Quantes n’hi ha a Sabadell?
Entre els mesos de gener del 2018 i el 2020, l’Ajuntament de Sabadell va col·locar gran part de les llambordes Stolpersteine, 61 de les 62 que ja hi ha ara. Es posen a terra, davant del portal on van viure les persones deportades entre els anys 1940 i 1945 a les quals s’homenatja, i són obra de l’artista alemany Gunter Demnig, que n’ha instal·lat per tot Europa i a gener del 2020, Sabadell era el lloc on n’hi havia més.
Què expliquen les llambordes?
A cada llamborda hi ha el nom i els dos cognoms de cada sabadellenc, la seva data de naixement, exili, lloc i dia de deportació i afusellament. El mateix nom Stolpersteine fa referència a ensopegar, perquè això és el que vol aconseguir Demnig: que el vianant es trobi aquests petits homenatges i li facin reflexionar sobre les conseqüències que va tenir el nazisme. Per a les famílies també és un homenatge i una forma per part seva de tenir un record pels seus familiars, alhora que es preserva la memòria històrica d’aquest episodi fosc.
“És important el reconeixement, però ha arribat amb retard. El meu germà va ser un defensor de la República i va ser una víctima del nazisme. Han hagut de passar molts anys perquè es reconegui el sacrifici que va significar la seva lluita”, explicava Josep Maria Vidal en l’homenatge del 2020, en referència al seu germà Salvador.
Qui les produeix?
Des del 2005 les fa l’escultor de Munic (Alemanya) Michael Friedrichs-Friedlaender al seu estudi dels afores de Berlín.
A partir del 2015, la gestió es va transferir a la fundació Stiftung-Spuren-Gunter Demnig, que és qui ara rep els encàrrecs de la producció de les llambordes per part de persones a títol individual, associacions o governs. Un cop fetes, les llambordes substitueixen un panot del paviment del carrer on s’han de posar i s’instal·len amb ciment perquè quedin ben fixades.
Què signifiquen les llambordes?
La producció d’aquestes llambordes és un missatge en si mateix. Es fan a mà, de manera que cadascuna és única i fent-les d’aquesta manera artesanal es vol transmetre un gest de respecte i humanitat cap a les víctimes de l’holocaust, en contrast amb l’exterminació industrialitzada practicada per l’Alemanya nazi.
On estan les llambordes?
De nord a sud de la ciutat, estan repartides per tot el municipi i no es concentren en un barri en concret, tot i que predominen al Centre, la Creu Alta i l’Avinguda-Eixample.
