L’Eix Macià i el parc de Catalunya han sigut els dos grans protagonistes de la segona sessió del conjunt de tres ponències que la Delegació del Vallès d’Enginyers Industrials de Catalunya dedica a repensar Sabadell durant el darrer trimestre d’enguany. La ponència ha permès fer una pinzellada a l’origen d’aquests dos emblemes de la ciutat i com van suposar la transformació de la Sabadell industrial a la ciutat que és ara, molt més enfocada al comerç i els serveis, tot, a partir dels anys 90 del segle passat. L’enginyer industrial Carlos Prieto, l’economista Eduard Jiménez, l’arquitecta Marta López i l’arquitecte Pere Vidal van ser els ponents convidats, tots ells sabadellencs o amb una llarga trajectòria professional vinculada a la ciutat. L’arquitecta Marta López va parlar de com es va viure socialment l’etapa de desenvolupament de l’Eix Macià i el parc de Catalunya. López ha explicat que el parc “va ser l’espurna del que després seria el gran projecte de ciutat de l’Eix Macià”.
I que, a partir dels anys 70, quan se’n comença a parlar, “s’amplien les lluites veïnals”, va néixer la Federació d’Associacions de Veïns de Sabadell (FAVS) i també quan “es consolida un moviment social urbà alternatiu, que proposa alternatives al pla municipal” que preveia construir més de 3.000 habitatges en els terrenys del parc, en un moment en què ja es reclamaven més espais verds. L’enginyer industrial Carlos Prieto va fer autocrítica assenyalant que “no vam encertar del tot” en els metres quadrats reservats per habitatges, ja que creu que haurien d’haver sigut més i, aquests, públics o privats amb un percentatge pactat de tipus social. D’altra banda, ha elogiat que amb l’Eix Macià i el parc es va crear un nou connector viari nord-sud, el gran equipament verd de la ciutat i nous espais de comerços i serveis.
Per la seva part, l’economista Eduard Jiménez ha posat en relleu que la transformació de Sabadell per passar de ciutat industrial a municipi de comerç i serveis no ha tingut el mateix ritme que a la seva àrea urbana, ja que a Sabadell manquen llocs de treball per la població que té, uns 21.000, ha dit, mentre que l’àrea urbana (Castellar, Sant Quirze, Badia i Barberà) “continuen sent un focus industrial que es manté i té equilibri”.
L’arquitecte Pere Vidal ha assenyalat que l’Eix Macià “no ha tingut prou força” per estirar l’oferta comercial cap a la ronda de Ponent, ni el Llac Center va tenir l’èxit que s’esperava, no incideix en el teixit comercial de la Creu Alta i la manca d’un equipament supramunicipal com una conselleria de la Generalitat “no ha afavorit el potencial de transformació que tenia”. Vidal també ha sigut crític amb la continuïtat que ha tingut aquesta artèria de la ciutat en els successius governs des que es va inaugurar, perquè creu que no han sigut capaços de potenciar-lo.
