En porten els obrers amb torns interminables i els rics que fan brunchs esplèndids a hotels de luxe. En duien soldats a la Segona Guerra Mundial i després les estrelles de Hollywood, a les pel·lícules i a les passarel·les. Però també és la vestimenta del dia a dia de qui els serveixen els cafès. Dels nens de papà i dels qui els atraquen. D’alguna manera, els texans són un símbol contemporani de moda i una indumentària pràctica que ens iguala a tots. Estan per sobre de les classes socials, no tenen edat ni sexe. Qui no s’ho acabi de creure que visiti l’exposició Jeans, de la calle al Ritz –títol que parafraseja el “Avall el Ritz! Amunt el carrer!” del dissenyador Yves Sant Laurent– al Museo del Traje de Madrid.
La sabadellenca Fundació Antoni de Montpalau, que atresora la col·lecció de moda més important de l’Estat amb 17.000 vestits, és la principal responsable de la mostra, comissariada per Josep Casamartina Parassols i Ismael Nuñez Muñoz.
L’exposició, amb les parets folrades de texà, està formada per unes 200 peces dels dissenyadors més importants de tot el món. És una mirada panoràmica única sobre els jeans. Explica els orígens del teixit als Estats Units, fabricats inicialment per Levi’s Strauss per a uniformes de feina, i l’evolució que van seguir després. Les estrelles del cinema i, més tard grups com els Rolling Stones i Ramones, van popularitzar aquests pantalons.
‘Jeans, de la calle al Ritz’ / Museo del Traje
“El texà americà va inundar el cinema de Hollywood dels anys 40 i 50 a partir d’actors, actrius i pel·lícules”, explica Casamartina i Parassols, que és el director de la Fundació Antoni de Montpalau. La llista de cossos atractius que van lluir-ne a icònics films és llarga: Marilyn Monroe, John Wayne, James Dean, Robert Mitchum, Marlon Brando…
“Van posar absolutament de moda els texans a escala Occidental. Tots els joves d’Europa en volien portar”, afirma el comissari de l’exposició, que en la inauguració a Madrid va estar acompanyat de la presidenta de la Fundació, Anna Maria Casanovas, i de l’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés.
Moltes empreses europees que fabricaven roba de treball van començar a imitar els texans americans. Van néixer marques com la valenciana Lois o la gironina Jocavi. I a Anglaterra, les tan conegudes Lee Coper i Pepe Jeans, per exemple. També es pot veure com entren en escena dissenyadors com Jean Paul Gaultier, Thierry Mugler, Valentino, Pierre Balmain i Versace, que “creen línies agosarades que ja no tindran res a veure amb els texans clàssics americans”, afegeix. No hi falta l’empresa sabadellenca Companion Denim, que confecciona texans de manera absolutament artesanal que triomfen a la Xina.
A l’exposició hi ha peces històriques que ha deixat Josep Maria Rovira. I no hi falta una mirada crítica sobre la contaminació que es deriva de la fabricació de texans. Però alhora mostra models sostenibles com el de Jeanologia, que utilitza ozó i impressió làser per a fabricar per a les marques més importants del món.
L’exposició es podrà veure gratuïtament fins al 17 de març a Madrid. Si prospera el projecte per a tenir un gran espai dedicat al tèxtil a l’actual Museu del Gas, qui sap si mai aterra a Sabadell.
