La falta de pluges dels darrers temps ha esdevingut un problema amb greus conseqüències que s’han abordar avui de forma prioritària i urgent a casa nostra. Les noves mesures per l’escenari de preemergència per sequera van entrar en vigor el passat dimecres i Sabadell és un dels municipis abastits pel sistema Ter-Llobregat que es troben en aquesta fase, que el Govern català considera un pas intermedi per conscienciar la ciutadania sobre la gravetat de la situació abans d’activar el semàfor vermell i entrar en emergència.
El canvi de fase, però, no té massa implicacions quant a les anteriors restriccions d’aigua vigents, més enllà de la reducció de la dotació màxima per habitant i dia, que passa dels 230 als 210 litres. Un topall que Sabadell ja compleix, segons els últims registres de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), amb uns valors al voltant dels 160 litres consumits diàriament per sabadellenc.
Amb tot, la conjuntura actual arriba després de mesos sense precipitacions suficients per omplir els embassaments de les conques internes, que es troben al 18%, per sota del mínim històric de la sequera de fa 15 anys a Catalunya. La realitat, com han reiterat experts i responsables de la gestió de l’aigua al país, és “molt crítica”.
Les dades a Sabadell
Si entrem a analitzar dades, des de l’activació del Pla de Sequera, l’octubre del 2021, les xifres evidencien que les manifestacions no són exagerades ni alarmistes. En aquest sentit, l’Estació Automàtica de Sabadell-Parc Agrari, ha registrat 813,3 litres per metre quadrat entre l’1 d’octubre del 2021 i el 26 de novembre del 2023. En el mateix període de fa una dècada -de l’octubre 2011 al novembre del 2013-, la xifra va ser de més de 1.130 litres, pràcticament un 30% més d’aigua.
En aquest sentit, la pluviometria des que hi ha dades a la ciutat evidencia que el descens de recursos hídrics provinents de la pluja és una constant. El 2010, primer any complet amb xifres, van caure a Sabadell 668,9 litres. L’any passat, la xifra va ser inferior a 400, més d’un 40% per sota.
Si desglossem els registres a la ciutat en aquests darrers 26 mesos en estudi, només hi ha un dia en què s’hagin superat els 60 litres, el passat 17 d’agost del 2022. En la mateixa línia, si analitzem els valors mensuals, només el març del 2022 es van superar els 100 litres. En sis d’aquests mesos, el volum de pluges ha estat de 3 litres o menys.
En el balanç tancat el 2023 al conjunt del territori català, les prop de 200 estacions meteorològiques del Meteocat sumades no han registrat ni un litre de pluja en un de cada cinc dies des de l’activació del pla. Una escassetat d’aigua que, per zones, qui més ha notat són les estacions Lleida i el pantà de Riba-roja, a la cua de pluges des que es va activar el pla.
Entrada en emergència
L’evolució dels últims mesos no és bona i la previsió meteorològica no espera millores imminents en aquest sentit. La setmana passada, el conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, va insistir que el propòsit del Govern és fer “tot el possible” per assegurar la resiliència dels recursos hídrics que té Catalunya i ajornar l’entrada en estat d’emergència, que sí que implicaria més restriccions.
Segons preveu el pla especial del Govern català, l’entrada en fase d’emergència es produirà quan els embassaments baixin fins al 16% -avui, al 18%-. En aquest sentit, Mascort assegura que les restriccions vigents al sistema Ter-Llobregat han de permetre allargar el canvi d’escenari. “Estic segur que tota la ciutadania està fent esforços -per estalviar-, és evident que en deu dies -des que es va anunciar l’entrada en preemergència-, no tenim noves dades, però no seria capaç d’entendre que amb la situació que estem tot el país no estigui fent un esforç”, va assenyalar fa uns dies.
Mesures extraordinàries
Mentrestant, els agents implicats estudien actuacions per pal·liar els efectes de la manca de pluges. Així, Mascort també s’ha referit a la possibilitat que arribin vaixells carregats d’aigua al Port de Barcelona per abastir la població del sistema Ter-Llobregat. El conseller ha reiterat en les últimes setmanes que aquesta és una possibilitat que està sobre la taula perquè el Govern “s’està preparant per a tots els escenaris”, però subratlla que és una mesura que no es preveu per abans del pròxim estiu.
En una entrevista fa unes setmanes al Diari, el catedràtic de Geografia de la UAB David Saurí s’oposava a aquesta possibilitat. “Crec que no és molt recomanable. La imatge dels vaixells al port de Barcelona va sortir a les portades de diaris europeus”, advertia. En qualsevol cas, l’emergència climàtica obliga a no descartar cap possibilitat i a treballar per pal·liar els efectes d’un dèficit que col·loquen la gestió de l’aigua com una urgència inajornable.
David Saurí (UAB): “Si portem aigua en vaixells, sortirem a les portades de tot Europa”
