El bosc de Can Deu va quedar arrasat per les ventades del 9 de desembre de 2014: van abatre 45.000 exemplars de pins blancs, entre un 75 i un 80% de la massa total. Aquest dissabte es compleixen 9 anys del fenomen atmosfèric, enmig d’un episodi de sequera sense precedents que posa en risc el procés de recuperació forestal, que és lent i fràgil. Tot i això, la Fundació 1859 Caixa Sabadell, propietària de les 86 hectàrees del bosc, és optimista amb la regeneració de l’espai que es va posar en marxa. Ara bé, què s’ha fet des d’aleshores? I ens serveix per a extreure’n conclusions?
Des del primer moment, el director de la Fundació 1859 Caixa Sabadell, Joan Carles Sunyer, va expressar el compromís de l’entitat: “Com a propietaris farem el possible per recuperar l’ús que sempre ha tingut la finca, tant des del vessant natural com educatiu i social”. Calia actuar. Representants d’entitats i d’administracions van formar una Comissió Tècnica de Regeneració del Bosc que aglutinava diferents sensibilitats i maneres d’entendre la gestió del bosc. Tots van coincidir: calia deixar actuar el bosc i el seu procés natural, ja que “la regeneració serà més fiable i ràpida”, apunta un informe de la Fundació. La reforestació es va deixar “només per aquelles zones amb risc d’erosió o en les que la regeneració natural no sigui reeixida”.
/ V. CASTILLO
El llarg procés per a recuperar la massa forestal va començar “desemboscant els arbres caiguts”. En algunes zones el bosc es va regenerar sol i en altres es va substituir “l’homogeneïtat” del pi blanc per tenir un “bosc mixt”.
L’hivern de 2016 va ser clau. Entre el gener i el febrer, es van celebrar quatre jornades participatives de reforestació, cadascuna en un dels seus accessos. S’hi van plantar 5.000 exemplars d’arbres joves–anomenats ‘plançons’– de pi blanc, azina i pi pinyer. Hi van participar 1.500 persones.
/ V. CASTILLO
Posteriorment, hi ha hagut jornades de manteniment de les àrees reforestades “per vetllar per la supervivència dels plançons i mantenir la implicació dels col·laboradors”, el 2016, 2017, 2018 i 2019. Paral·lelament, els voluntaris de l’ADF regaven les àrees reforestades en períodes de sequera estival.
El bosc actual és diferent al d’abans de la ventada. La pineda es manté a la zona pròxima a Sant Julià, mentre que a la resta de Can Deu predominen les alzines i roures, amb un sotabosc més desenvolupat que abans. Els exemplars d’alzina, roure, pi blanc que són fills dels arbres que ja hi eren “són els millors adaptats i dominaran el bosc”.
/ V. CASTILLO
/ V. CASTILLO
Tota la feina feta durant 9 anys per recuperar el bosc servirà per al futur. L’any 2016 es van delimitar parcel·les amb arbres joves plantats per estudiar com es desenvolupen. L’objectiu, asseguren, és veure com respon la vegetació d’una zona devastada per la ventada, “un fenomen poc conegut fins ara a Catalunya, però que podria arribar a ser recorrent amb el canvi climàtic”.
/ V. CASTILLO
/ V. CASTILLO
