Els diferents reptes que afronta Sabadell des d’ara mateix i pensant en el futur van protagonitzar la darrera sessió del cicle de tres ponències que en els últims mesos ha organitzat la Delegació del Vallès d’Enginyers Industrials de Catalunya, al carrer de la Indústria, 18 (Centre). En la sessió es va posar en relleu que la ciutat parteix d’una base d’un enorme valor com són la ciutadania i les entitats que té, claus per poder afrontar els reptes plantejats en matèria climàtica, de llocs de treball, salut i polítiques socials i d’habitatge, entre moltes altres qüestions.
L’arquitecte Roger Sauquet, que entre altres coses és el sotsdirector de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV) de la UPC, va situar com a repte la necessitat d’adaptar la construcció al canvi climàtic i a la pèrdua de biodiversitat per aspectes com la contaminació del sòl per nitrats. Sauquet va remarcar algunes contradiccions amb les quals els arquitectes lluiten, com que “com més eficient és l’edifici més energia necessitem per fer-lo. Un d’etiqueta energètica A té més petjada que un dels anys 80”. L’arquitecte també proposa elaborar un pla municipal d’espais abandonats per aprofitar i replantejar les construccions ja existents i que no tenen ús; i cedir espais lliures mitjançant la cessió de sòl per poder fer habitatge protegit o espais comunitari com horts urbans.
Una altra mirada la va aportar el director d’Economia i Serveis del Consorci Corporació Sanitària Parc Taulí, Francesc Luque. En la seva intervenció va resumir què aporta el Taulí a la ciutat i què necessita el consorci hospitalari per part de la ciutat. Luque va reclamar qüestions com fórmules per atraure talent, amb eines com la nova facultat del campus de salut a l’Artèxtil; més col·laboració publicoprivada i estimular la inversió i millores en el transport públic.
Des de l’àmbit social, Joan Brunet va destacar la creació de l’Associació Plataforma Vàlua com a eina de les entitats del tercer sector de Sabadell per fer front conjuntament als reptes compartits i tenir veu i força davant l’administració. “Continuarem reclamant un marc legal superior que garanteixi la nostra participació en el disseny, execució i seguiment de les polítiques públiques i que, alhora, habiliti mesures que contribueixin a la nostra estabilitat i sostenibilitat [econòmica]”.
Manca de llocs de treball
L’arquitecte urbanista Manel Larrosa va advertir que “vam ser ciutat industrial, després de serveis i, ara, ens estem convertint en ciutat dormitori perquè tenim un desequilibri brutal entre els nostres ciutadans residents i els llocs de treball de la ciutat”. Segons el sabadellenc, en manquen 14.000, una xifra que s’ha més que doblat en tres dècades. Per revertir-ho, Larrosa proposa activar zones d’activitat i residencials; potenciar l’habitatge públic, “menys de 1.000 seria inacceptable”, a fer fins l’any 2035; incrementar el pes del Taulí i reforçar els serveis socials.
A mode de reflexió, la moderadora de l’acte, Núria Aymerich, va posar en valor la història de la ciutat perquè “recordar d’on venim, el que érem i som, crea els fonaments, que queden, i tot el que després construïm a sobre és més sòlid”.
