L’eliminatòria de play-off de la temporada 2008/09, la tanda de penals en les semifinals de l’atípic play-off de Marbella durant la pandèmia i un palmarès històric clarament favorable. L’estadística demostra que el Sabadell s’ha convertit en una espècie de bèstia negra de la Cultural Leonesa històricament i diumenge (20 h) necessita més que mai mantenir aquesta dinàmica en el seu retorn al Reino de León.
Serà la novena visita, en partit de lliga, del conjunt arlequinat al feu lleonès i els arlequinats només han perdut dues vegades: el 2-1 de la temporada 59/60 i el 3-1 de l’inici de la lliga 74/75. La resta de resultats són favorables: quatre empats i dues victòries.
En la temporada 2008/09 van trobar-se en la primera eliminatòria del play-off d’ascens a Segona Divisió A. El Sabadell va arribar després d’una sensacional remuntada a la segona volta amb Ramón Moya a la banqueta. L’1-1 a la Nova Creu Alta (gol de Raúl Pradas) obligava a guanyar al Reino de León. Hem volgut ‘tornar’ d’alguna manera al Reino de León amb dos dels protagonistes arlequinats que van disputar aquell duel en un estadi gairebé ple -més de 10.000 espectadors, dels quals 200 eren sabadellencs- i que, a més, van protagonitzar una curiosa anècdota.
Ens referim a Sergio Iglesias i l’actual doctor del Centre d’Esports, Agustín Fernández. Encara ara, 14 anys després, hi ha dubtes sobre l’autoria del famós gol de León que va significar la victòria i la classificació. Oficialment se li va concedir a Sergio Iglesias. El gadità va llançar una falta des de gairebé la zona de banquetes i la pilota va acabar dins de la xarxa. En la seva trajectòria, Agustín va saltar entre la defensa local per intentar rematar i això va despistar el porter.
L’autoria del gol
“He vist diverses vegades les imatges i ho mantinc: el gol és meu, ningú va tocar la pilota”, insisteix Sergio Iglesias des de Cadis, on entrena actualment el juvenil de Divisió d’Honor del club gadità. “És cert que Agustín entra a la rematada, però no arriba a tocar la pilota. Amb el seu moviment desorienta el porter i això afavoreix que entri directament. És una acció que teníem prevista perquè a l’equip hi havia molts jugadors d’envergadura que anaven molt bé de cap com el mateix Agustín, Xavi Pelegrí o Javi Rodríguez i la consigna era fer una centrada forta per si podien desviar la pilota. Va sortir molt bé”.
Què en pensa Agustín Fernández de la història del gol? “Jo encara tinc molts dubtes. Mai ho podré assegurar del tot, però crec que frego lleugerament amb els pèls del cap la pilota… De totes maneres, no tinc cap necessitat de reclamar l’autoria del gol (riu). Continuarem dient que va ser del Sergio i el mèrit és seu, que segur que encara té un guant en el peu. Va ser un jugador determinant aquella temporada per arribar a fer un play-off que ningú pensava, ni nosaltres. Si ens ho diuen uns mesos abans, hauríem dit que era una broma”, reconeix.
Agustín Fernández, l’actual doctor del Centre d’Esports, va ser clau en l’acció del gol a Lleó en el 2009 / P.F.
De fet, el Sabadell estava a l’equador del campionat més a prop de la zona perillosa i el tècnic Ramón Moya virtualment destituït. Una espectacular reacció -10 victòries en 11 jornades- va permetre disputar el play-off, superant aquesta primera eliminatòria contra la Cultural Leonesa. Després de l’1-1 a la Nova Creu Alta, només valia guanyar al Reino de León. “Vam fer un partit molt seriós. Érem un equip potent físicament i vam saber defensar. Recordo haver fet una gran quantitat de rebutjos de cap”, diu l’Agustín, que va formar un tàndem impenetrable amb Xavi Pelegrí… i amb De Navas sempre atent.
Aquella temporada també va ser un exemple de les famoses dinàmiques. Quan va venir la bona, al Sabadell li va sortir tot: “És el futbol. Hi ha moments que tot et va en contra i altres, a favor. Hi havia un treball al darrere, però a la segona volta, l’equip va començar a guanyar i tots els detalls ens afavorien. Jugàvem amb una confiança impressionant i vam superar rivals que teòricament eren superiors en potencial, com el mateix Cultural Leonesa. També hauríem guanyat a Irun si no arriba a ser per l’arbitratge. Mai m’he sentit tan perjudicat en un partit amb tres decisions decisives”.
“La meva segona casa”
Sergio Iglesias va jugar al Sabadell en dues etapes. La primera va ser força convulsa. Va arribar com un dels fitxatges de la temporada 2005/06. “Ho recordo perfectament: es va fer un equip per pujar i vam baixar a Tercera Divisió. Difícil d’explicar”. Curiosament, ell va ser l’únic que va decidir continuar la temporada següent a Tercera. El tècnic Ramon Moya li va demanar a ell i també al president Joan Soteras, que era reticent. “Ho vaig passar malament perquè era com el representant de l’equip del descens i al principi l’afició em va fer pagar el seu malestar. Però també va saber valorar la meva decisió i tinc un gran record de la primera volta a Tercera. Després vaig marxar al Melilla. De totes maneres, em considero partícip de l’ascens a Segona B”. El gadità tornaria a la Nova Creu Alta la temporada 2008/09, també per petició de Ramon Moya. “Tenia una connexió molt especial amb ell i, de fet, també em va fitxar anys més tard per salvar el Castelló”.
No va poder aconseguir l’ascens d’arlequinat, però Sergio Iglesias assegura que “el Sabadell serà sempre com la meva segona casa futbolística. Van ser dues etapes molt intenses i per a mi, continua sent un dels clubs importants de l’estat espanyol tot i que ara travessa una situació complicada”. Per cert, coneix a Óscar Cano “perquè em vaig enfrontar a diversos dels seus equips i em sembla un gran entrenador. El Sabadell ha fet un bon fitxatge i estic segur que se’n sortirà”.
Com a jugador, Sergio va acabar la seva trajectòria en el Viveiro gallec, per una qüestió familiar, i també té una curiosa experiència: va disputar una fase prèvia de la Champions amb un equip de Gibraltar. Ara es dedica a entrenar els juvenils en el seu club del cor, el Cádiz.
El Sabadell va deixar fora la Cultural Leonesa en la tanda de penals de l’atípic play-off disputat entre Algesires, Màlaga i Marbella / Ll. Franco
Els penals de Marbella
El Sabadell s’ha convertit en la bèstia negra de la Cultural. L’últim antecedent va ser la semifinal del play-off de la temporada 19/20 en plena pandèmia disputat en diferents estadis -aquell duel es va disputar a l’estadi ‘Ciutat de Màlaga’-, amb el gol miraculós de Boris que forçava la pròrroga (2-2) i la sensacional actuació d’Ian Mackay en una inoblidable tanda de penals que va deixar fora la ‘Cultu’. Posteriorment, el Sabadell assoliria l’ascens superant el Barcelona At. (2-1) a la final.
Retorn d’Amelibia
Aquest diumenge (20 h) aniria molt bé mantenir aquesta bona dinàmica, com reconeixia el central Jon Ander Amelibia en el seu retorn al Reino de León, on va defensar la samarreta de la Cultural durant dues temporades. “No me’n penedeixo. Vaig ser molt feliç, però sentia que havia acabat una etapa i ho assumeixo”.
Jon Ander Amelibia s’abraça a Baselga després del gol contra l’Unionistas / Ll. Franco
Considera que la victòria davant l’Unionistas “és un gran pas, sobretot anímic, però ara l’objectiu és tenir continuïtat. La ‘Cultu’ té un bon equip i és fort a casa, però anirem a guanyar”. Amelibia també beneïx l’arribada d’Óscar Cano: “necessitàvem un canvi”, assegura.
