El Sabadell es trobarà diumenge (20 h) al Reino de León un rival amb una elevada quota d’ex arlequinats. Dels tres (Joseba Muguruza, Aarón Rey i Aleix Coch), el central tarragoní és qui va deixar més empremta a la Nova Creu Alta. Van ser cinc temporades d’arlequinat. L’Aleix va arribar en la 17/18 i reconeix que “és el club que més m’ha marcat en la meva trajectòria futbolística. El Sabadell està i estarà sempre en el meu cor. Va ser gairebé com una muntanya russa d’emocions perquè van passar moltíssimes coses, bones i dolentes, però puc assegurar que van ser els millors anys de la meva carrera. També vaig tenir l’oportunitat de lluir el braçalet de capità i això va significar un autèntic orgull per a mi. Em vaig sentir estimat pel club, l’afició i la ciutat”.
Un dels moments àlgids va ser l’ascens a Marbella, precisament amb un gol clau d’Aleix Coch per igualar el partit contra el Barcelona At. Després Néstor faria esclatar l’eufòria definitiva. “Aquell play-off va ser inoblidable per totes les circumstàncies: la pandèmia, les tandes de penals i l’ascens. Precisament, la Cultural Leonesa és l’equip que ens ho va fer passar més malament. Sort del Boris amb el seu gol a l’últim instant i Sant Mackay. És un dels moments que desitja viure qualsevol futbolista”.
No va poder mantenir la categoria el Sabadell a Segona A i en l’estrena a Primera Federació, el tarragoní va viure les dues cares de la moneda: “les expectatives eren molt altes i recordo que per Nadal estàvem en descens. Va ser una situació molt complicada mentalment, però vam ser forts i sabíem que hi havia un bon equip. Llàstima que la reacció no es va poder culminar amb el play-off el dia que ho teníem tot a favor, amb la Nova Creu Alta plena”.
“Un rival perillós”
Dos anys després, el Sabadell es troba en una situació encara més delicada. “De debò que em sap greu perquè jo voldria que li anés bé. Amb el Joseba i l’Aarón ho hem comentat i penso que això el fa encara més perillós. Considero que té plantilla per estar molt més amunt i l’última victòria li haurà donat un plus de confiança”.
Després de la seva etapa al Fuenlabrada, el tarragoní va aterrar a Lleó com un dels fitxatges importants, però no està tenint gaire protagonisme. “Són situacions que es donen en el futbol. Vaig patir una lesió al principi, va entrar un company i no només ho està fent molt bé sinó que l’equip manté una gran trajectòria. És normal que el tècnic no faci canvis i més en una posició tan específica com la de central. Ho entenc, toca esperar. Estic jugant els trams finals de molts partits i això també ho valoro moltíssim. El més important és que som com una família i aquest ambient es nota al terreny de joc”.
Del ‘seu’ Sabadell no queda ningú, però podrà saludar un excompany i amic com l’Ángel Martínez. “Vam viure moltes coses junts i mantenim el contacte. Aquesta setmana ens hem trucat, però no hem parlat de futbol”. Per cert, l’Aleix i la seva parella, l’Eva, esperen el seu tercer fill que també serà una nena. “La gran ja em diu que vol jugar a futbol”.
