Història de teixits i bàsquet. A l’encreuament dels carrers de Santa Maria de la Cabeza i Sant Cugat s’erigia, en la dècada dels quaranta, la fàbrica Manufacturas Carol, també coneguda com Cal Jepó, dedicada a la confecció de teixits d’estam. El seu propietari, Josep Maria Carol, veient l’interès que despertava llavors el bàsquet a la ciutat, va decidir construir una pista.
Al mateix temps va fundar el club Carol-Sabadell. Inicialment, va competir en lligues socials, però amb el pas dels anys va agafar pes i després de destacar en els campionats autonòmics es convertiria en el famós Orillo Verde -el nom tenia a veure amb el color dels teixits que comercialitzava l’empresa- que formaria part de l’elit nacional en la dècada dels cinquanta. De fet, va ser un dels integrants de la primera lliga nacional, a proposta de Raimundo Saporta, l’estiu de 1956, juntament amb R. Madrid, Estudiantes, Joventut de Badalona, FC Barcelona i Aismalibar.
Van passar grans tècnics i grans jugadors per competir amb els poderosos de l’època com R. Madrid, Barça o Joventut. Noms com els entrenadors Fernando Font, que va incorporar molts jugadors locals a l’equip, o Joaquín Broto, que va assolir el subcampionat la temporada 60/61 només superat pel R. Madrid, van fer història, juntament amb jugadors com José Maria Soro, Jordi Bonareu o el pívot local Paco Llobet, qui amb només 21 anys va ser el màxim encistellador de la lliga i va arribar a la selecció espanyola.
Va ser el darrer èxit de l’equip. Els problemes econòmics de l’empresa, que va cessar la seva activitat productiva, i patrocinador van provocar la desaparició del club. La fàbrica va ser enderrocada i en els seus terrenys va construir-se l’Escola Industrial. Un espai amb molta història que ara ocupen estudiants.
FOTOS: JOAQUIM DOMÈNECH
