Laura Andrés (i família)
Ja en portem 50. No són 50 anys de casats, ni de carrera. Són 50 dies d’hospital. I costen de sostenir. El sistema familiar està esgotat, exhaust, preocupat. Posem un somriure i xutem la pilota endavant.
50 dies d’anades i vingudes, 50 grups i subgrups de whatsapp que treuen fum, 50 dies fent malabars amb les pròpies vides, feines, la ditxosa grip A, el maleït Nus de la Trinitat i el terrible nus al coll de no saber si el pare se’n sortirà, si caldrà encara una operació més.
Al pare “li falla la mecànica”, com diu ell. Li falla molt. Dolorosament.
Ell és tossut, fort, lluitador, rondinaire i amorós. I sí, ja és gran… tot i que ara s’ha quedat com un pollet.
Fa 50 dies que lluita tancat allà. I si ho fa és gràcies a tot el personal sanitari del Parc Taulí de Sabadell.
Nosaltres, la família, volem dedicar aquest agraïment públic als equips de metges que el tracten, al d’infermeres i paramèdics, a tothom.
Moltes, moltes gràcies per la vostra professionalitat, talent, ganes, perseverància i sobretot, per la vostra impagable humanitat.
Com a societat us hem de reconèixer, valorar, escoltar, recolzar-vos en les vostres reivindicacions i agraïr-vos més tot el que feu per nosaltres.
Bon Nadal a tothom, estimeu-vos moltíssim i molta SALUT per tothom.
