Sabadell podrà limitar els preus dels lloguers a partir del febrer. La mesura entrarà en vigor gràcies a un acord entre els governs català i espanyol fruit de les negociacions entre la consellera de Territori, Ester Capella i la ministra d’Habitatge, Isabel Rodríguez. Així doncs, es fixarà un topall a partir de l’índex de preus de referència que afectarà tant arrendadors com arrendataris. La nova llei permetrà regular preus i s’espera que beneficiï milers de persones arreu del país. A Sabadell, el tercer trimestre de 2023 el preu mitjà del lloguer va ser de 753,08 euros (rècord històric segons les fiances dipositades a l’Incasòl), també arribarà a centenars de famílies i joves, sent aquests últims un dels col·lectius més afectats per les dificultats a l’hora d’accedir a un habitatge i independitzar-se.
Emancipació frenada
L’edat d’emancipació jove ha canviat les últimes dècades. Si fa anys el fet de marxar de casa durant la joventut era habitual, ara és cada cop més complicat. De fet, l’Observatori d’Emancipació del Consell de la Joventut d’Espanya calcula que, actualment, només un 20,2% dels joves catalans d’entre 16 a 29 anys viuen independitzats. Tot i això, també cal destacar que un 80% d’aquests ho fan compartint pis i per pagar la seva part del lloguer han de destinar entre un 30% i un 80% del seu sou.
Aquestes dades permeten entendre per què els últims anys, a l’estat espanyol, l’edat d’emancipació juvenil s’ha situat en una mitjana de 30,3 anys, esdevenint la xifra més alta de les últimes dècades. Ja que, tornant al tema dels ingressos, i sense tenir en compte el futur augment de l’SMI, les dades també mostren com malgrat que el salari mitjà d’un jove va arribar a augmentar un 4,6% el 2022– situant-se al voltant dels 13 mil euros nets anuals– els preus dels lloguers també ho van fer enfilant-se un 7,55%.
Jove sabadellenca entrant al seu pis de lloguer | Aina Torres
D’aquesta manera observem com llogar un pis es va situar, fa poc més d’un any, entorn dels 912 €. Preu que, tenint en compte les dades d’ingressos entre els joves, suposaria un 83,7% dels ingressos totals d’una persona que volgués viure sola. A més a més, incloent-hi les despeses l’aigua, la llum i el gas més el menjar (calculades en uns 141 € mensuals de mitjana) el cost arribaria als 1.053 €, és a dir un 96,6% del sou.
“Els sous encara són massa baixos”
La nova regulació dels lloguers vol buscar que els preus s’estabilitzin, notícia que ha estat ben rebuda per molts joves que es troben de lloguer o que es plantegen pagar-ne un. Tot i això, per alguns la mesura arriba massa tard. Un d’aquests casos és el de Maria Sánchez, qui fa uns mesos va deixar el seu pis de lloguer a la Creu de Barberà per marxar a Barcelona amb la seva parella. “Volia canviar d’aires i encara que ara pago un xic més el pis és d’obra nova, tinc traster i plaça d’aparcament, aspectes que a Sabadell pel preu i pel pis antic on vivia m’eren impossibles d’assumir per mi sola”, explica. Pel que fa a la regulació dels lloguers, es mostra alleujada amb la mesura: “Si obtenim un preu fix amb el contracte per mi perfecte, perquè es passen moltíssim amb els preus i estic molt cansada d’aquesta situació, però fins que no ho apliquin legalment no m’ho creuré”.
Pagar el pis i altres despeses és cada cop més complicat pel jovent / David Chao
Continuem amb l’exemple de Mariona Fité, qui també comparteix pis amb la seva parella, Oriol Garrigós, a Sabadell. “Vam decidir llogar perquè amb la nostra edat ni ens plantejàvem comprar, com a joves era l’única opció que teníem per independitzar-nos”, expressa. Com comenta, ella va tenir “sort”, ja que van trobar el pis de l’amiga d’un familiar i van poder pactar un preu accessible: “Per agència és complicadíssim, els preus són molt alts, no baixen de 700 € i et fan pagar extres que per un jove són massa cars”. Respecte a la regulació, els joves creuen que és una bona idea: “És ideal per no patir amb què t’apugin el preu d’un any per l’altre, de fet aquest any ja ens el van incrementar 25 € i sort que teníem el Bo Lloguer Jove perquè si no ho hauríem notat força”.
Per acabar, trobem l’experiència de Sergi Esteve qui va haver de tornar a casa dels pares després de no poder pagar el lloguer que tenia. “Me’l van incrementar més del que podia permetre’m i vaig dir prou, per sort tenia on anar i no em vaig quedar al carrer”, afirma. No obstant això, vol que el seu retorn a casa sigui el més breu possible i està rastrejant el mercat en cerca d’un bon pis: “A Sabadell està força complicat i quan en trobes un d’assequible o bé és molt petit o bé no té mobles, així que estic començant a pensar que potser hauré de buscar a altres municipis més assequibles”, rebla. Per ell, la regulació també és positiva, malgrat que creu que no és suficient: “És una petita ajuda, però el problema continua amb els sous, fins que no hi hagi una equiparació ho continuarem tenint molt complicat”.
