El nom de Ricard Rof està inevitablement vinculat al món de l’atletisme i, més concretament, a la Joventut Atlètica Sabadell (JAS). No només ha sigut atleta, i encara està en actiu a la categoria de veterans, sinó que ha presidit el club dotze anys i és coautor, juntament amb Pere Melero, d’un llibre que explica la història de l’atletisme a Sabadell del qual se sent molt orgullós. “D’alguna manera hem canviat la història coneguda de l’atletisme a la ciutat. Hem trobat competicions que no coneixíem, rècords que no sabíem, és una evolució des del 1920 o fins i tot abans: per exemple hem esbrinat que el primer corredor que guanya una cursa a Sabadell està documentat l’any 1905!”, rememora amb emoció.
A Can Colapi jugava a futbol, com gairebé tots els nens. Recorda que el mític exjugador uruguaià del Centre d’Esports, Mario Rolando Pini, feia d’entrenador. Però els Jocs Olímpics de Múnic’ 72 ho van capgirar tot: “Tenia onze anys i la meva mare em va obligar a veure els Jocs. Allà vaig descobrir l’atletisme i l’any següent ja estava a les Pistes entrenant. Vaig ser un atleta modest”. Curiosament, el seu millor èxit com a sènior va arribar fent la mili a Madrid: “vam assolir el setè lloc en el Campionat d’Espanya militar per equips”.
Dotze anys a la presidència
Una gesta que va ser publicada al Diari de Sabadell i aquell retall de premsa li va permetre estalviar-se un càstig. La seva relació amb els mitjans va arribar sent molt jove. “El meu referent va ser Josep Company, secretari de la JAS durant trenta anys. Juntament amb Marc Gonzàlez fèiem les cròniques dels campionats i les enviàvem a Joaquim Fité per publicar-les al Diari. Signava sota el pseudònim Track”. D’aquí li ve aquesta afició a escriure que s’ha plasmat en el llibre i la seva dèria per les estadístiques: “El Josep Maria Antentas em va passar l’arxiu de rècords de Sabadell. Recordo que em va dir: ‘Si es crema casa teva, que se salvi això’. Una gran responsabilitat”. El Ricard també és membre de l’Associació Espanyola d’estadístiques d’atletisme.
Amb només 17 anys ja formava part de la junta directiva. Ell treballava al negoci familiar, tèxtil Rof Costals, de primer nivell estatal, i podia compaginar-ho. L’any 1992 va accedir a la presidència i recorda amb gran satisfacció que “durant la meva etapa, vam ser escollits millor entitat de Sabadell durant sis anys consecutius”. També va ser partícip de la remodelació de les Pistes de Sant Oleguer i la construcció de la Pista Coberta. El Ricard encara corre, a la categoria veterans M-65, i recentment va obtenir el bronze europeu amb l’equip de relleus 4×100 metres.
