L’economista Gabriel Torras (Sabadell, 1954) ha estat al capdavant de la direcció general del Centre Metal·lúrgic durant quaranta-cinc anys, dels quals els darrers vint, fent tàndem amb Montse Vilanova, aleshores des de la direcció adjunta, i qui ara agafa el seu relleu en la gestió diària de l’associació patronal de les empreses del sector metal·lúrgic.
L’any 1978, Torras prenia possessió de la direcció general, en un context en què “feia tres anys que havia mort Franco i un any abans, l’any 1977 s’havia promulgat la llei de llibertat sindical, fet que els sindicats i les patronals passaven a ser oficials, després d’una vaga del metall molt dura a Sabadell”, explica.
En aquesta línia, i en aquells temps on l’estructura del Centre Metal·lúrgic no tenia res a veure amb el que s’ha convertit avui dia l’entitat presidida per Alícia Bosch, l’economista sabadellenc tira enrere i explica que “el Centre ha anat evolucionant i creixent al ritme de la indústria, també la del metall, perquè ha canviat molt, i avui dia la indústria metal·lúrgica dels anys setanta no té res a veure amb la d’avui”.
Torras i Vilanova, a la seu del Centre Metal·lúrgic / V. CASTILLO
Ara, com a conseller de la presidència del Centre Metal·lúrgic, Torras se sent orgullós i satisfet de la trajectòria, i explica quin ha estat el secret que ha fet que 1.700 empreses confiïn en l’entitat: “Sempre he dit que som el metge de capçalera de les empreses. Aquí no tenim associats, sinó clients. I el missatge sempre ha estat el mateix; atendre de pressa, ser fiables i amb un somriure. L’èxit de tenir un Centre reconegut ha estat gràcies al treball de tot l’equip”, assegura.
Montse Vilanova: “Hi ha polítiques del Govern que no són del tot coherents”
