Roger Padrós és un dels 16 artistes, seleccionats d’entre 825 candidatures, que participarà en el Benidorm Fest, entre el 30 de gener i el 3 de febrer. El guanyador representarà Espanya en el festival d’Eurovisió a Suècia. L’artista polinyanenc es defineix com una persona emocional i, d’aquí precisament, neix la seva música. “Fer cançons és la manera d’endreçar el que sento, de canalitzar les viviències, com qui pinta o escriu”, expressa. L’artista, que presentarà la cançó El temps, respon sobre el repte que té per endavant, el moment en què es troba, el seu passat per La Voz i el futur.
Què esperes del Benidorm Fest?
Doncs passar-m’ho bé, gaudir, fer una bona actuació, que l’experiència m’ajudi a créixer i, sobretot, aprofitar aquesta oportunitat tan bèstia, perquè no és fàcil arribar fins aquí. I ja està, sense més pressió que aquesta!
Què et proposes transmetre amb l’actuació?
En una cançó que ha nascut de manera instintiva, intentes que la gent se la faci seva, s’emocioni i connecti.Que el missatge arribi.
Com veus la competència que hi ha en el concurs?
No m’ho estic prenent gens com una competició. Tots venim de gèneres diferents i tenim estils i projectes que no s’assemblen. Evidentment hi haurà classificats, no classificats i un guanyador, però no competeixo contra ells, sinó que hauré de fer el millor possible amb el que tenim nosaltres, el nostre equip. Crec que la gent triarà a qui més faci vibrar-los.
Intimida la idea de representar Espanya a Eurovisió?
D’entrada, ni m’ho he plantejat, encara. Penso que tot a d’anar al seu ritme. Les coses, pas a pas. Ara estem pensant a fer bé a Benidorm, que ja és una cosa molt totxa. I si per alguna cosa del destí s’alinien els astres i em toca a mi representar el país a Eurovisió, ho faré el millor possible i amb el màxim de carinyo. Sí que implica molta responsabilitat i és molt heavy, però… amb calma.
Molta gent et coneix com a artista pel teu pas pel programa televisiu La Voz. Com has crescut des d’aleshores?
La Voz és un moment, una etapa, una vivència concreta que, en el meu cas, engega una espurna per acabar-me llançant a la indústria musical, un sector on quan entro a treballar no en sé res ni el domino. A partir d’aquí, s’ha anat fent molta feina dia rere dia, a poc a poc, per anar construint un projecte sòlid amb un discurs i un esperit concret. Va ser una etapa de descobrir, de provar i d’intentar i d’entendre que és un talent xou, que després, a l’hora de la veritat, a la carrera no aporta més que l’experiència d’haver-ho viscut. Després, han sigut uns quants anys de feina individual i d’anar construint un projecte amb un equip, amb tota la gent que forma Roger Padrós.
Ara bé, va servir d’entrenament per tot el que vindria?
En aquell moment va ser guai com a expeirència. Descobreixes situacions de nervis que, ostres, són molt forts. Tot i això, insisteixo, no deixes de cantar versions, de ser un artista més de tants altres. O un cantant, millor dit, perquè ser artista és una altra cosa. No ho veig com un pas important en la meva carrera.
En quin moment sents que et trobes com a artista?
Buf! Tant de bo t’ho pogués contestar. És un projecte emergent que intenta guanyar-se el seu espai amb un missatge. Un projecte compromès socialment i amb discurs, perquè la part artística ha de portar el discurs que tens com a persona.
I cap a on vols projectar la carrera?
Quan acabi el Benidorm, el mes següent treurem el segon disc i esperem tenir una bona gira amb concerts i amb projecció. M’agradaria llevar-me cada matí sabent que em puc dedicar a això i que a final de mes no patiré, que no em faltarà de res, i que puc composar i gravar, amb tranquil·litat i senzillesa.
