30.481 persones tenen passaport estranger a Sabadell. El 13,9% dels habitants que resideixen a la nostra ciutat tenen nacionalitat estrangera, una xifra que ha anat in crescendo els darrers anys, però que se situa per sota de la mitjana catalana, amb un 15,8% de nouvinguts. “Sabadell és una ciutat d’oportunitats: si rep població, és perquè hi ha feina”, exposa Pau Miret, investigador del Centre d’Estudis Demogràfics (CED) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
De fet, els fluxos migratoris van de la mà de la situació del mercat laboral. “Sabadell és un centre industrial i sempre ha estat un pol d’atracció”, apunta Miret. Als anys 1920-1930, va rebre molts habitants de pobles catalans que buscaven feina al nucli urbà, a la indústria tèxtil. Més tard, a la dècada dels 1950-1960, del sud d’Espanya, Aragó i Galícia. I, al segle XXI, d’arreu del món.
“Durant el segle, l’economia s’ha recuperat. És per això que es donen pics d’immigració”, destaca l’investigador. Coincidint amb la crisi econòmica del 2008, les arribades van començar a minvar i es va trencar la tendència ascendent, fins a l’any 2015. L’investigador vincula l’arribada d’immigració amb una situació pròspera del mercat laboral i l’economia d’un país o ciutat: “Quan hi ha una crisi del mercat laboral hi ha èxode, no arribades”.
El pes relatiu dels habitants estrangers a Sabadell en termes relatius. Groc: nacionalitat espanyola. Blau: nacionalitat estrangera. Font: elaboració pròpia amb dades de l’Idescat.
Les principals procedències
La població marroquina és la que té un pes més important a la nostra ciutat, amb el 20,6% del total de població estrangera (6.264 habitants). La segueix, a molta distància, la població boliviana, amb el 5,9% (1.790 habitants), la colombiana, amb el 5,8% (1.782 habitants) i l’hondurenya, amb el 5,5% (1.672 habitants). En un any ha crescut especialment l’arribada de població d’origen colombià (+ 41,1%), la població d’origen veneçolà (+29,5%) i la població d’origen hondureny (+ 13,9%). “Són països amb una situació complicada”, destaca Miret.
Quin és el perfil de la població estrangera a Sabadell? És primordialment jove: quatre de cada deu persones en edat reproductiva, entre els 20 i els 39 anys. La població de més de 69 anys és pràcticament anecdòtica (1,67%). No hi ha un gènere predominant: la meitat de la població que ha arribat a Sabadell des d’altres països és masculina (50,02%) i, l’altra, femenina (49,98%).
/ VÍCTOR CASTILLO
“A Sabadell busquen oportunitats. Feina estable i habitatge assequible per fer vida”, exposa. I on busquen pis? Els barris de la ciutat amb un major pes de població estrangera són Les Termes (33,2%) i Can Puiggener (28,1%). Per contra, Castellarnau i Can Llong són els que tenen un menor percentatge (4,8% i 5,2% respectivament).
Un percentatge significatiu de la població marroquina –la principal nacionalitat estrangera de Sabadell– viu a Can Puiggener i Togores, amb un 50,2% del total d’estrangers en el sector. Però també són molt representatius als barris de l’est de Sabadell– a Torre-romeu i Poblenou–, amb un 36,7% del total d’estrangers.
L’impuls demogràfic
La taxa natalitat es troba en un moment crític a Sabadell i la resta de Catalunya. A la nostra ciutat ara hi ha un 27% menys naixements que fa una dècada, la taxa més baixa del segle XXI. Tot i aquesta caiguda sostinguda en el temps, Sabadell ha batut rècords en habitants, mantenint-se com el cinquè municipi de Catalunya.
I la immigració –d’altres punts de Catalunya, de l’Estat o del món– hi té molt a veure: les noves arribades han compensat la caiguda en els naixements. I, a banda, la població amb passaport estranger té més progenitors: “Són notablement més joves que la població autòctona i, a banda, tenen fills abans”, apunta Miret.
Una mirada a la realitat catalana
El 65,8% de la població catalana és immigrant o descendent d’immigrant, ja sigui fruit de l’emigració d’altres parts de l’Estat com de la internacional. De fet, la migració del segle XXI ha aportat 1,5 milions de persones a Catalunya, enfront de les 200.000 provinents del creixement natural.
Aquestes són algunes de les dades destacades de la publicació La Catalunya dels vuit milions del Centre d’Estudis Demogràfics (CED) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). La publicació conclou que és la immigració la que explica aquest creixement exponencial. El 2021 hi havia 2,8 milions de persones nascudes fora de Catalunya.
