Només a un de cada tres barris de Sabadell han nascut més nadons de les morts que s’han registrat. Els naixements a la nostra ciutat es troben en caiguda any rere any, una dinàmica similar a la resta del país: a Sabadell han nascut 1.643 sabadellencs el 2022 –les darreres dades disponibles–, unes mínimes de rècord. I han mort 1.903 persones.
S’ha tocat fons amb la taxa de natalitat més baixa del segle XXI, sense tenir en compte els registres durant la pandèmia. El 2022 hi havia uns vuit naixements per cada mil habitants. La natalitat a Sabadell ha caigut un 27% en una dècada. I un 4% en només un any. Des de l’arribada de la crisi econòmica, l’any 2008, els naixements van començar a davallar: el context socioeconòmic no és el mateix, però la natalitat no s’ha arribat a recuperar. De fet, Sabadell no supera els 2.000 naixements anuals des de l’any 2017. I des de l’any 2019 que s’està perdent població de manera natural, amb més sabadellencs que moren que nounats.
Els naixements, per barris
La gran majoria de barris de la ciutat han perdut població de forma natural, però encara n’hi ha que aguanten el tipus, tot i que tímidament. Deu barris han guanyat més població de la que han perdut: Can Llong (+49), Can Puiggener (+31), Torre-romeu (+23), Can Rull (+9), el Poblenou (+8), les Termes (+5), la Plana del Pintor (+3), Can Feu (+1), Can Gambús (+1) i Gràcia (+6).
Es tracta de barris joves on la natalitat és més elevada: “Si un barri està molt envellit, tindrà una taxa de natalitat molt baixa i una de mortalitat elevada només a causa de la seva estructura per edats”, exposa Pau Miret, investigador del Centre d’Estudis Demogràfics (CED) de la UAB. Però no és l’únic motiu: també als barris amb més immigració la taxa de natalitat és més elevada. “La migració té més fills perquè és notablement més jove que la població autòctona”, apunta l’investigador. I aquesta realitat impulsa tant el rejoveniment com el creixement demogràfic de Sabadell.
I a on neixen més infants? A Sabadell, el barri amb la taxa de natalitat més alta és Torre-romeu (11,2 naixements per cada mil habitants). Però també presenta una taxa elevada de naixements Can Puiggener (11), les Termes (10,5) o Can Gambús (10,3). Si mirem les dades fredament, en termes absoluts, és al Centre on han nascut més nadons, 270 (el 16,4% del total).
La Creu Alta (143) i la Creu de Barberà (137) són els següents barris amb un percentatge més alt de nounats (un 10,2% i un 8,7% respectivament). Malgrat aquesta davallada sostinguda, hi ha previsions de creixement de Sabadell, motivada per l’arribada de nous veïns d’arreu de Catalunya o del món. La ciutat guanyarà un 12,8% d’habitants en les pròximes dues dècades, fins a superar els 246.000 veïns, segons es desprèn de l’Estudi Projeccions de Població Municipals 2041 de l’Institut d’Estadística de Catalunya.
Polítiques per a revertir-ho
L’últim cop que la natalitat va incrementar notablement a Sabadell i Catalunya va ser durant la dècada 1998-2008. “Però la recessió econòmica ho va aturar i mai no s’ha recuperat”, sosté Miret. En el cas de Sabadell, des de la crisi econòmica, els naixements només han crescut tímidament el 2016, sense tenir en compte el 2021, un any de recuperació després de l’aturada a causa de la pandèmia.
Al conjunt de Catalunya, la natalitat va créixer fins a 2008 i està en caiguda sostinguda des del 2009: el 2022 s’ha convertit en el punt més baix pel que fa a naixements. “Encara ho serà més el 2023, a l’espera de dades oficials”, preveu Miret. En aquest sentit, l’investigador planteja algunes polítiques per a revertir la situació. “La natalitat només augmentarà si milloren les condicions del mercat laboral”, destaca.
Planteja, paral·lelament, polítiques públiques com ara ajudes a l’emancipació per a la gent jove, per a l’habitatge i polítiques actives d’ocupació. Una lectura similar fa el sociòleg Vicent Borràs, investigador del Centre d’Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball (QUIT) de la UAB: “Les dones ara s’incorporen al mercat laboral al voltant dels 28 anys, a causa de l’alta preparació acadèmica”. Això explicaria un retard en l’arribada del seu creixement professional i estabilitat laboral, fet que ajorna la maternitat.
