Les dones sabadellenques cada cop tenen menys fills. La natalitat es torna a desplomar a Sabadell amb xifres que freguen els mínims històrics. Traient l’any de la pandèmia de l’equació (1.639 naixements), el 2022 es va convertir en el pitjor any des d’en fa vint, segons els registres de l’Ajuntament de Sabadell. Només van néixer 1.643 nadons, un 4% menys que l’any passat i lluny de les xifres del 2019 (-10%). La fecunditat torna a desplomar-se després del tímid repunt del 2021. I, des de fa cinc anys, no se supera el llindar dels 2.000 nadons anuals.
“Ens ho hem pensat molt abans de tenir en Nil. Esperes una certa estabilitat laboral, però també amb la parella.”, expliquen l’Alba i l’Oriol, que acaben de ser pares tot fa just un mes. Un cas similar és el de l’Aida Pérez, una dona de 39 anys que està embarassada de l’Helena: “No ho he pogut fer abans perquè el meu sou no m’ho permetia. He estat fent coixí i ara, que tinc una feina més estable, era el moment”. L’Aida Obón, mare de la Martina d’un any i mig i de la Bruna, que va néixer la setmana passada, sosté que “la principal dificultat és l’increment del cost de la vida, juntament amb la manca de polítiques reals de conciliació familiar”.
/ VÍCTOR CASTILLO
Aquests casos s’ajusten precisament a l’anàlisi que en fan els experts: els problemes de conciliació familiar, la inestabilitat laboral i l’emancipació tardana explicarien l’endarreriment —i caiguda– de la fecunditat. “Com l’edat mitjana de la maternitat ha pujat, això provoca que no es tinguin el nombre de fills desitjats. O, d’altres, mai aconsegueixen ser mares”, exposa Joan Garcia, investigador del Centre d’Estudis Demogràfics (CED) de la UAB.
També el sociòleg Vicent Borràs Català, investigador del Centre d’Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball (QUIT) de la UAB, destaca que una gran part de la generació de dones en edat fèrtil estan cursant estudis universitaris i “s’incorporen al mercat laboral al voltant dels 28 anys”. Aquesta incorporació laboral tardana, sumada a les aspiracions de creixement i assentament professional fan que es retardi la maternitat.
/ VÍCTOR CASTILLO
Ara bé, l’investigador també apunta un altre fet que considera paradoxal: “Mai els fills havien passat tantes hores amb els pares. Els nadons que ara neixen són molt desitjats i molt atesos, com mai abans”, destaca Borràs. Un fenómen conegut com a hipermaternitat o criança intensiva.
Les defuncions, lluny del 2020
L’any de la pandèmia va ser annus horribilis en nombre de morts, consolidant-se com l’any amb més mortalitat a Sabadell a causa de la pandèmia (2.200). Mai abans s’havien superat els 2.000 casos. L’any passat, Sabadell deixava enrere els efectes més nocius de la Covid i les defuncions queien un 13,5%, amb 1.903 baixes.
Tot i la tendència a la baixa, la mortalitat continua batent rècords i ocupa la tercera posició d’aquest segle, per darrere del 2020 i del 2021. Si fem la relació entre morts i naixements, el saldo torna a estar en números vermells: Sabadell ha perdut 260 habitants el 2022. No obstant això, la ciutat torna a batre rècords en població (218.345 habitants) gràcies a l’arribada de nous veïns a la ciutat, que aconsegueix compensar una caiguda demogràfica accentuada.
De fet, a Sabadell s’han produït més naixements que defuncions en les darreres dues dècades. L’any més evident va ser el 2008, amb xifres rècord de natalitat (2.640), a les portes de la crisi econòmica. Però aquesta tendència es va revertir el 2019. Des d’aleshores, moren més sabadellencs dels que neixen.
