2.200 sabadellencs van perdre la vida el 2020, l’any de la pandèmia. La capital vallesana va experimentar un increment de la mortalitat anòmal: les defuncions van créixer un 18% respecte abans de la Covid (2019: 1.868 morts), en el pitjor balanç dels registres de l’Ajuntament –que es remunten fins al 1950–. L’augment de la mortalitat a Sabadell va anar en la línia de Catalunya (+22% respecte al 2019) i del conjunt de l’Estat (+20,4%).
La ciutat va perdre població pel que fa als moviments naturals: els naixements (1.639) van quedar per sota de les defuncions (2.200). “Hi ha hagut moltes més morts, i això només ho podem atribuir a la Covid. Al mateix temps, veiem com la natalitat està en caiguda lliure”, argumenta Pau Miret, investigador del Centre d’Estudis Demogràfics de la UAB. Només l’arribada de nous veïns va aconseguir compensar una caiguda demogràfica sense precedents, segons explica l’expert.
La Creu Alta, el pitjor registre
El coronavirus no va fer distincions entre barris: les morts van augmentar a gairebé tota la ciutat –amb algunes diferències–: els barris més afectats van ser la Creu Alta i Can Puiggener (districte 2): la mortalitat va créixer un 29% respecte al 2019. El segueixen els districtes 3 –Ca n’Oriac, Sant Julià, Can Deu– i el 6 –Campoamor, Espronceda, la Creu de Barberà– amb increments del 26% i del 21%, respectivament. L’excepció –sorprenent tenint en compte la virulència del virus– va tenir lloc a Torre-romeu i el Poblenou (districte 7), on van caure les defuncions (-8%) respecte als registres pre-Covid.
En termes absoluts, la Creu Alta va marcar el segon registre més alt de la ciutat amb 216 decessos, només per darrere del Centre (332), segons consta en el Padró de l’Ajuntament de Sabadell. També destaquen les xifres de Ca n’Oriac (184 morts), el barri amb la incidència més alta en la primera onada del coronavirus.
Sabadell atrau nous veïns
L’any 2020 va ser un any de contradiccions en termes demogràfics: hi va haver més defuncions, però en canvi la ciutat va fer rècord d’habitants (216.520). Com és possible? Aquest fenomen s’explica per l’arribada de nous veïns. 8.600 persones van venir a viure a la capital vallesana, molt per sobre de les que van decidir marxar (6.467). “Sabadell té una gran sort. Té un poder d’atracció natural que ha portat persones a la ciutat”, apunta l’investigador de la UAB.
Les zones de moda per als nouvinguts van ser el Centre (1.531 nous residents), seguit de la Creu de Barberà (1.166) i la Creu Alta (738). La captació de nous veïns beneficia sobretot les zones perifèriques. Així, si es comparen els que venen amb els que marxen, cap barri de Sabadell va perdre població. Per exemple, la Creu de Barberà va guanyar 424 veïns en un any; Ca n’Oriac, 213; i els Merinals i Can Feu, 188.
La tendència de creixement es mantindrà en els propers anys, segons Miret: “Esperem que la mortalitat baixi aquest any coincidint amb la campanya de vacunació. En tot cas, Sabadell creixerà gràcies a tots aquells que escullin viure-hi”.
