La Fundació Òpera a Catalunya va estrenar dimecres a la Faràndula l’obra ‘Manon Lescaut’, de Giacomo Puccini. Es tornarà a representar divendres i diumenge.
Ambientada en l’època històrica coneguda com la Regència, a França (1715-1721), la història d’aquesta òpera és un fidel reflex de la hipocresia d’una societat corrompuda a tots els nivells.
Manon Lescaut és una jove a qui la seva família ha decidit tancar en un convent, però abans d’arribar-hi coneix Des Grieux. S’enamoren i fugen. Però en el segon acte veiem la noia com a mantinguda del ric Geronte di Ravoir, que li dona la vida luxosa que a ella li agrada. De nou decideix fugir amb Des Grieux, el seu amor genuí, però és arrestada abans de poder-ho fer. És condemnada a ser deportada a Louisiana, on acaba morint en ple desert al costat del seu amor, amb un dels finals més plens de dramatisme de tot el repertori.
Manon Lescaut explora temes com l’amor, l’ambició i la influència corruptora de la riquesa i el luxe. Una història sobre la vanitat humana que conté moments de gran bellesa i dramatisme com les àries de Manon In quelle trine morbide i Sola, perduta, abbandonata.
És la primera de les quatre òperes de Puccini que la Fundació Òpera a Catalunya programa el 2024, amb motiu de l’any del centenari de la mort del compositor i de la Capitalitat Cultural de Sabadell. Les quatre obres de Puccini en un any representa una fita organitzativa, artística i tècnica, a l’abast de pocs teatres del món: “Com a mínim a Espanya, no hi ha cap teatre que li hagi fet un homenatge així”, comenta Òscar Lanuza, director general de la FOC.
Després de la representació de Manon Lescaut, l’òpera Turandot aterrarà el pròxim abril.